Article de Joaquim Coll Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

‘Catalangate’ o ‘catalanfake’

Segons un catedràtic de Ciències de la Computació, les acusacions d’espionatge no se sostenen, les desenes de casos són, amb tota probabilitat, falsos positius, i tampoc hi ha manera d’accedir a les proves

Als europeistes ens agrada defensar les institucions de la Unió, fins i tot en els moments més difícils, però també hem de reconèixer que de vegades l’Eurocambra s’utilitza com a mer altaveu per a les disputes polítiques internes dels estats membre. És el que van intentar fer aquesta setmana els grups independentistes amb l’assumpte del ‘Catalangate’, el presumpte espionatge massiu del qual van ser víctimes per part del CNI. La cambra europea va crear una comissió per saber què havia passat amb l’espionatge a mòbils a Espanya mitjançant el programa Pegasus, del qual també el Govern de Pedro Sánchez va denunciar haver sigut víctima, tot i que sense assenyalar ningú, si bé recauen totes les sospites sobre el Marroc. Es va convidar a parlar la directora del CNI, Esperanza Casteleiro, perquè els eurodiputats d’ERC i Junts li fessin preguntes que, sabien, ella no podia respondre perquè la llei de secrets oficials només permet fer-ho en la comissió específica que hi ha al Congrés, i en la qual Gabriel Rufián participa, però en cap altre lloc més. Res que no facin els altres països europeus amb els seus serveis d’intel·ligència, però es tractava de fer merder.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

El més interessant va ser la intervenció de Gregorio Martín, catedràtic de Ciències de la Computació de la Universitat de València, que fa mesos que estudia a fons l’informe avalat pel Citizen Lab de la Universitat de Toronto. Doncs bé, les seves conclusions són demolidores, les acusacions d’espionatge no se sostenen, les desenes de casos del ‘Catalangate’ són, amb tota probabilitat, falsos positius, i tampoc hi ha manera d’accedir a les proves. L’informe no passaria cap filtre acadèmic, només serveix a efectes propagandístics, ja que fins i tot el nom del document coincideix amb l’eslògan de la campanya que l’abril del 2021 tenia previst llançar l’ANC, a Brussel·les. Estem, doncs, davant un ‘catalanfake’. Però el més gran dels despropòsits és que el Govern espanyol, per acontentar ERC, accedís a cessar l’anterior responsable del CNI en lloc de denunciar la campanya del secessionisme contra la democràcia espanyola.

Temes:

Independència de Catalunya CNI

Inicia sessió 0 Comentaris