Article d’Elena Neira Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La fe de Spielberg en les sales de cine
Si no s’inverteix a educar i a construir hàbits, les sales estan destinades a perdre la batalla en favor de l’alternativa més barata i còmoda
Tot sector té les seves eminències i, en l’àmbit cinematogràfic, Steven Spielberg n’és una. La seva carrera, quallada d’èxits de taquilla i profusament premiada, representa el cine en el seu sentit més tradicional, el de butaca, crispetes i experiència immersiva, per això les seves opinions sobre el futur de la indústria mai passen desapercebudes. Les últimes declaracions sobre aquest tema les ha realitzat durant una entrevista per a la promoció del seu últim treball, ‘The Fabelmans’, en les quals es mostra convençut que les sales de cine ressorgiran de les seves cendres. «Crec que (el públic) tornarà a anar al cine. Realment ho crec». La cinta, semiautobiogràfica, és un homenatge a la gran pantalla, a aquest cine que fa anys que està sumit en una profunda crisi. Tot i que el cineasta es mostra esperançat, sap que les sales es troben en un moment particularment delicat, apallissades per la pressió de les plataformes de ‘streaming’ i per un espectador que sembla cada vegada menys interessat a moure’s del sofà per a res que no sigui un superèxit.
La pandèmia va trencar gran part del feu de les sales com a primer gran expositor d’una pel·lícula. En paral·lel, va donar a internet l’oportunitat de guanyar un terreny que ara els estudis es barallen per recuperar. La mirada ara està posada en els espectadors més adults, aquests espectadors la tornada dels quals a les sales es donava per fet i que ha demostrat ser el més reticent. Sembla que el cine a casa s’ha convertit en una alternativa perfectament viable per als aficionats al cine de qualitat i prestigi, aquests als quals fa anys que Spielberg entreté i que ara ronsegen davant la comoditat de veure les pel·lícules a les seves llars.
Entretots
¿És el cine la millor manera de disfrutar d’una bona pel·lícula? Indubtablement. ¿Es percep veure-la d’aquesta manera com una cosa imprescindible? Per desgràcia, ja no. Per això, perquè la tornada de l’espectador es produeixi, el sector necessita canviar un discurs que continua excessivament centrat en el valor de les sales. I, en realitat, no és allà on hi ha el principal problema. Els cines no han vist minvat gens ni mica la seva posició i prestigi com a espais d’experiències col·lectives i úniques. El que sí que ha canviat és l’actitud d’aquest espectador que ha perdut l’hàbit d’anar al cine perquè la pandèmia li va demostrar que veure una pel·lícula a casa no estava tan malament.
Notícies relacionadesEl cine se sustenta tant en la seva capacitat de seducció com en els hàbits adquirits. Si l’assistència a les sales no forma part de la quotidianitat, les estrenes queden a mercè d’allò que el múscul de màrqueting’ sigui capaç d’aconseguir a l’hora de donar-los visibilitat i fer-los atractius. Però si hi ha hàbit es compta amb un element a favor: la convicció que l’experiència de veure l’estrena en pantalla gran oferirà més valor, serà diferent i, fins i tot, transformadora. Si no s’inverteix a educar i a construir hàbits, les sales estan destinades a perdre la batalla en favor de l’alternativa més barata i còmoda. Aquest és el colofó a la crua realitat: la finestra d’exclusivitat comercial de les sales de cine no para de minvar, moltes companyies ja no tenen la folgança econòmica per invertir en les costoses campanyes publicitàries que requereix una estrena en cines i les economies familiars sembla que no estan com per fer experiments. I això és tan sols el principi. Moltes plataformes estan apostant per portar les seves estrenes a les sales, buscant la pica a Flandes que els converteixi tan en alternativa de cartellera com en refugi a les llars.
Spielberg és perfectament conscient que l’entorn en el qual està a punt d’estrenar ‘The Fabelmans’ és complex, però també sap que ell és Steven Spielberg i això, d’entrada, li dona cert avantatge. El seu compromís és facilitar un element imprescindible perquè s’aconsegueixi la comunió entre l’espectador i la seva pel·lícula: un relat de qualitat. Perquè, com ell mateix adverteix, «és hora que les pel·lícules tornin a ser prou bones per aconseguir que tots els espectadors el proclamin als quatre vents una vegada s’encenguin els llums».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
