Dones i Dret: de professió jurista

Les primeres llicenciades van ser totes de Medicina, entre els anys 1875 i 1884. Això no passava només a Espanya, sinó que en la resta d’Europa la situació era similar. La dona accedia a carreres de lletres, amb escassa inserció laboral, o a carreres relacionades amb la funció de «cuidadores», categoria en la qual Medicina encaixava sense més problemes. Curiosament, Dret va ser una de les carreres que més resistència va oposar a l’entrada de les dones. Sens dubte, és estreta la relació entre l’àmbit públic i el poder. Allà no ens volien. 

Afortunadament, avui les coses han canviat: el percentatge de dones en la carrera de Dret és del 59%, enfront del 41% d’homes, i les dones són molt bones estudiants. Però la història no s’escriu tan de pressa com voldríem i quan analitzem les dificultats per accedir a determinats llocs ens sorprèn que encara siguem on som. Anem per parts.

Durant la Segona República, les juristes van poder accedir tímidament a algunes professions jurídiques, no a totes. No en va, en aquella època (1931-1939) es va propugnar el respecte pels drets polítics i socials. El 1931 es va autoritzar les dones a ser notàries i registradores, però se’ls va denegar l’accés a la Fiscalia i a la Judicatura.María Ascensión Chirivella Marín va ser la primera dona que va ingressar en un col·legi d’advocats, el 12 de gener de 1922, concretament al de València, i Victoria Kent Siano va ser la primera advocada a l’Audiència de Madrid (abril de 1925) i també va ser la primera directora general de presons.

Amb la dictadura franquista, el 1939, es va produir un gran retrocés: «La llei del 29 de juliol del 1943 sobre ordenació de la universitat espanyola va incorporar una sèrie de canvis legislatius en l’estructura universitària, amb la finalitat de tornar a Espanya la seva unitat, la seva grandesa i la seva llibertat». De fet, la corba de dones matriculades a la universitat, que havia experimentat un notable ascens fins a 1939, se situava el 1960 en xifres tan baixes com a l’inici.

Fins a 1966 la carrera judicial va estar prohibida legalment a les dones, que tampoc podien ser directores de sucursals bancàries. Una dona no podia ni obrir-se un compte al banc ni tramitar un passaport sense el permís del seu marit.

El desembre de 1977, Josefina Triguero Agudo va ser la primera dona que va aprovar les oposicions a jutge de primera instància i va caldre esperar fins al 23 de gener de 2002 perquè Milagros Calvo fos elegida magistrada de la Sala Social del Tribunal Suprem. Es convertia, així, en la primera dona en accedir a l’alt tribunal. Avui el Tribunal Suprem està compost pel president, el vicepresident, els cinc presidents de sala i 74 magistrats. De tots ells, catorze són dones, només un 12% del total. Quant al Tribunal Constitucional, només ha comptat amb vuit dones des de la seva creació, el 1980.

Notícies relacionades

Esther Giménez-Salinas: «El procés va tapar l’agenda social, que ara es torna a destapar»

Esther Giménez-Salinas promet el càrrec com a Síndica de Greuges advocant per la «desjudicialització»

Tampoc la universitat surt ben parada en la fotografia, amb un percentatge del 25% de catedràtiques i un 18% de rectores, i en segons quines èpoques, la xifra va a la baixa. Ara com ara, el sistema universitari de Catalunya no compta amb cap rectora, quan el 2009 n’érem quatre. 

No vaig pensar que això pogués tornar a succeir-me, però quan fa uns mesos vaig prendre possessió com a Síndica de Greuges de Catalunya, de nou vaig tenir l’estranya sensació que alguna cosa no estava bé. Igual que altres vegades, tornava a ser «la primera dona que ocupava aquest càrrec», i vaig pensar que ja no tocava. Però, a més, vaig arribar a un lloc en el qual fins i tot la institució tenia una denominació masculina: «Síndic de Greuges - el defensor de les persones»... Queda encara molt camí per recórrer.