Article d’Agnès Marquès Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Com un submarí

Podem dissimular en la vida real, però en el consum digital, que acaba sent un consum solitari, quedem perfectament retratats

1
Es llegeix en minuts
Com un submarí

Epi_rc_es

No ho dic jo, m’ho diu Spotify: soc com un submarí. Faig immersió, baixo a les profunditats, m’hi recreo fins que, com si em faltés l’oxigen, surto de nou a la superfície a agafar aire. I a canviar d’aires. 

Notícies relacionades

Amb el desembre comença a acabar-se l’any i les aplicacions que més utilitzem comencen a fer els seus balanços per descobrir-nos vessants de la nostra personalitat de les quals no som gaire conscients. La primera que m’ha regalat un retrat a partir de l’algoritme de la música que escolto és Spotify. La màquina és considerada i m’explica que escolto música d’un autor o un gènere determinat de manera compulsiva i que l’últim rastre que he deixat és a partir de la mort de Pablo Milanés. Aquell dia vaig buscar ‘Yolanda’ i la vaig escoltar en bucle durant tot el dia. I a partir de ‘Yolanda’ l’algoritme va fer la seva màgia i em va regalar una llista plena de temes i autors que no em pertanyen per generació però que, tanmateix, em van arribar fins al punt d’alertar la plataforma i confirmar que soc d’idees fixes fins que m’empatxo i canvi de tema. ‘Ojalá’ de Silvio Rodríguez va succeir en bucle a ‘Yolanda’ i després va venir ‘La cuatro y diez’, d’Aute. Quina trista tendresa de dinar amb l’ex. Poemes cantats d’amors trencats, de sofà i manta, de dies de núvols a punt de descarregar que no deixen anar ni una gota. Quin gust que dona, de vegades, baixar a les profunditats.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Spotify ha sigut la primera, però des d’avui fins a final de mes rebrem diversos informes anuals, des de minuts invertits mirant la pantalla del mòbil fins a aplicacions més utilitzades, passos caminats, fotos compartides a les xarxes, que retrataran la nostra personalitat digital per confirmar que, sí, en gairebé tot soc com un submarí, i que podem dissimular en la vida real, però que en el consum digital, que acaba sent un consum solitari, quedem perfectament retratats. Una imatge fixa, un mirall impecable que no para d’enviar informació. Ells, siguin qui siguin, algoritmes, programadors, qui siguin, potser ens coneixen més que nosaltres mateixos. 

Temes:

Spotify