Article de Care Santos Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Coherència nadalenca
Per Nadal adorno l’arbre, celebro un tiberi familiar, munto un pessebre molt multicultural al qual no li falten angelets ni dimonis i em gasto en regals una petita fortuna
En una reunió de companys d’oficina algú diu que no celebra el Nadal. Hi ha qui el recrimina, el compadeix o l’intenta convèncer del seu error. No és la primera vegada. La persona en qüestió és Testimoni de Jehovà. «¿De debò ets d’aquests?», etziba algú. Trobaria normal que un musulmà o un japonès no celebrin el Nadal, justificaria un al·legat contra el consumisme nadalenc d’un cosí germà, però això trenca per complet els seus esquemes.
«És qüestió de coherència», continua l’interpel·lat. Els Testimonis de Jehovà són, en el seu origen, cristians i estudiosos de la Bíblia. No celebren festivitats que segons ells desvirtuen el relat bíblic. Crist mai va parlar de celebrar el seu naixement, sinó de commemorar la seva mort. I això fan. Cada vegada sembla més científicament demostrat que Jesús no va néixer al desembre, sinó a mitjans d’octubre. La festa nadalenca es va assimilar a les saturnals romanes, amb les quals guarda profundes semblances, com una manera hàbil de cristianitzar tot allò pagà i anterior. Tota la resta són galimaties, felicitat imperativa, consumisme, sensibleria i gola (tot això ho dic jo, aclareixo).
Entretots
Coherència, sí. Soc atea. Vaig apostatar fa 15 anys. No crec en cap déu, tot i que practico un ‘respectolicisme’ profund. Per Nadal adorno l’arbre, celebro un tiberi familiar, munto un pessebre molt multicultural al qual no li falten angelets ni dimonis i em gasto en regals una petita fortuna. Dic que ho faig pels meus fills, i crec que així és, però no deixo de preguntar-me què estic celebrant. Celebro la vida, la família, que aquí som els que som, i res de tot això em sembla malament. Però a estones el Nadal també fa mal, a estones es posa molt costa amunt i no me’n fa cap, de gràcia. Si pogués passaria el dia al sofà mirant l’última temporada de The Crown, mentre mitja humanitat s’empatxa i fingeix que és feliç al costat dels seus. Espero que ningú em pregunti per què celebro el Nadal perquè, a diferència de la persona que ha inspirat aquest article, no sabria com respondre sense resultar molt incoherent.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
