Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ensurt o mort
La primera publicació a les xarxes del seleccionador encaixava bé el patiment de dijous, «¿Ensurt o mort? Doncs serà ensurt. Ja a vuitens!!! Som-hi!!!» Aquest és el text que Luis Enrique acompanya amb una selfie fent el gest de victòria amb els dits, tot i que la selecció hauria perdut amb el Japó en un partit decebedor.
La gran victòria és ser a vuitens, tot i que sembli increïble, i gràcies a Alemanya. El més sorprenent, a més del joc d’Espanya en la segona part, va ser descobrir en la roda de premsa postpartit que el seleccionador no havia sigut conscient que durant tres minuts Espanya va estar eliminada. ¿Com és possible?
L’explicació és que estava tan posat a capgirar el que estava passant al Khalifa que no va atendre el que passava a l’Al Bayt entre Costa Rica i Alemanya, ni ningú l’hi va dir en aquells tres minuts que van semblar una vida, però que només van ser tres minuts.
En el dia després, són diversos els periodistes d’altres països que s’han acostat a preguntar-nos si allò d’Espanya ahir va ser intencionat. Desmentir-ho és una qüestió de fe, perquè el partit de la selecció, especialment en el segon temps, o la substitució del golejador Morata, no ajuda que la nostra versió sigui contundent, ni tampoc el joc exasperant i horitzontal de l’equip en el segon temps.
En la prèvia havia sigut molt contundent Luis Enrique «no especularem amb el resultat, seria molt perillós». El seu discurs xoca amb el missatge que va enviar des de l’alineació inicial. Una cosa és que mai repeteixi equip, i una altra de ben diferent que surti amb cinc canvis en un partit amb el risc de no tenir amarrada la classificació. I encara més estrany, que en aquests cinc canvis no inclogués ni Busquets ni Pedri, que van ser qui més símptomes d’esgotament van deixar.
La figura del seleccionador genera des de sempre adhesions infrangibles i odiadores professionals entre la premsa i els aficionats. Tant extrem no hauria d’impedir veure el bosc després dels arbres, com diu el refrany. Va dir Lucho ser millor gestionant dificultats. Contra el Japó no va ser la seva nit. Dimarts tindrà ocasió de demostrar que l’ensurt no era l’avantsala de la mort. Tant de bo.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
