Pensions: pagar i cobrar

Però el problema no és el que pugen les 9.975.234 prestacions contributives que es paguen perquè no perdin poder adquisitiu. O no només. El tema és més aviat que els qui contribueixen a pagar-les, els qui treballen (en el model en vigor els que estan en actiu contribueixen a finançar les prestacions dels qui no ho estan), registren un augment molt inferior (2,64%). I el pitjor són unes remuneracions molt baixes especialment per als joves, que, amb aquests elements, difícilment podran generar una pensió digna.

Les de jubilació són les pensions més nombroses, amb gairebé 6,3 milions i una prestació mitjana de 1.258,8 euros o 17.623,2 en 14 pagues, i en les noves altes de jubilació, de 1.390,4 euros mensuals o 19.465,6 euros anuals. Quant als salaris, el 2020 (última dada disponible, tot i que no haurà variat gaire), el més freqüent era de 18.480 euros o 1.320 euros al mes en 14 pagues (1.540 euros en 12 pagues). Segons l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tots els intervals per sota dels 40 anys van tenir salaris mitjans inferiors a la mitjana.

Notícies relacionades

Els fills de Gisèle Pelicot

Sortir de la confusió

El ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivá, ha posat propostes sobre la taula, com la d’ampliar el període de còmput de les pensions dels 25 anys actuals als 30, amb l’opció de rebutjar els dos exercicis pitjors, de manera que quedaria en 28 anys. Sindicats i patronals no ho veuen gaire bé.

En tot cas, a més de corregir aspectes del sistema i millorar la qualitat de l’ocupació, el que sembla que ha començat tímidament a produir-se, no aniria malament que els salaris, una de les principals fonts de les quals beuen les pensions, pugessin a un ritme més accelerat, atesa l’evolució dels beneficis empresarials. Si no, malament anem.