Article de Mercè Perea Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Ignorància i mala fe
Aquesta manera de fer política de notícies falses i falsedats, a la qual ens té acostumada la dreta i la ultradreta del nostre país, mereix tot el nostre retret polític.
És una evidència que el sistema de protecció social, i concretament el sistema de pensions, és un dels instruments de més redistribució social del nostre Estat del benestar. Un pacte intergeneracional que és garantia de cohesió social. La joia de la corona.
El sistema és sostenible i les dades que ho demostren són allà. El tancament del 2022 serà una tercera part de l’exercici del 2018, un 0,5%. I l’afiliació supera els 20 milions d’afiliats gràcies al dinamisme de l’ocupació en qualitat i en quantitat, amb taxes de creixement superiors al 2006.
Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2023, els tercers en aquesta legislatura, continuen consolidant la seva sostenibilitat, i fan efectiu el dret –perquè és un dret– del manteniment del poder de compra partint de l’Índex de Preus de Consum (IPC)
Entretots
Plogui, nevi o caigui pedra, les persones pensionistes veuran garantit el poder adquisitiu amb la revalorització del 8,54%. Complint, així, la llei.
Va ser la Llei 21/2021, del 28 de desembre de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures, la que va derogar la nefasta reforma del 2013 del Partit Popular (PP) per insostenible econòmicament, socialment, jurídicament i políticament; ja que portava les persones pensionistes a la pobresa i al desequilibri financer del sistema. Fins i tot el PP de Rajoy la va rebutjar en els seus PGE per al 2018.
La travessia fins a revertir tal injustícia va ser l’objectiu prioritari dels i les socialistes. Per a això, recuperar l’acord en el Pacte de Toledo va ser tot un èxit, i recollir el mandat clar de la ciutadania de garantir el poder adquisitiu amb l’IPC va ser el següent.
Perquè garantir les pensions adequadament actualitzades és un dret. És garantir que no hi hagi pobresa; és assegurar que el mateix sistema econòmic sigui sostenible a l’avalar el poder de compra de la nostra gent gran. Sobretot si d’aquí a uns anys la població gran passa del 20% al 35%. Garantir el poder adquisitiu avui és assegurar l’enfortiment econòmic del país de present i de futur. Factor essencial per a la cohesió social.
Per això, mentir, enfangar, confrontar entre generacions, i amb els joves especialment; és atacar el sistema de pensions i genera incertesa i inseguretat. I això té un nom: mala fe manifesta.
L’acarnissament amb el sistema de pensions públic d’algunes formacions polítiques en l’últim debat de Pressupostos ha sigut miserable. Posar en qüestió la revalorització de l’IPC és atacar el pacte i el mateix sistema, i genera inestabilitat. I no tot s’hi val. Aquesta manera de fer política de notícies falses i falsedats, a la qual ens té acostumada la dreta i la ultradreta del nostre país, mereix tot el nostre retret polític. Amb el sistema de pensions no hi ha ni ignorància ni mala fe.
Aquest Govern i els i les socialistes creiem en el consens i en el pacte, i més en reformes estructurals de les pensions. Perquè és parlar d’estabilitat i confiança en els mercats, de la millora de les condicions en l’ocupació i de recolzar les empreses. Gràcies a les mesures adoptades per aquest Govern, més de 175 lleis en el dia d’avui, es protegeix la ciutadania i es fixen bases sòlides sobre les quals construir aquest país. Tot això és garantia de cohesió social. Tot això ens enforteix com a societat.
