Newsletter | L’article del director Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La soledat buscada de Pedro Sánchez
undefined38554056 fotodeldia gra533 madrid 21 05 2017 el vencedor de las 170529134824 /
Fa tot just una setmana, Pedro Sánchez va aprovar d’una tacada el bloc legislatiu que deixa només a les seves mans la convocatòria de les eleccions generals de l’any vinent. Sánchez ja només depèn de Sánchez, vam dir llavors. Des d’aquell moment, s’ha coronat com a primer president espanyol de la Internacional Socialista. Li passa una mica com a Felipe González, que a fora el reconeixen més que a la casa seva. Javier Lambán, president d’Aragó, per exemple, s’ha permès el luxe de dir que a Espanya li hauria anat millor sense Sánchez. Almenys ha tingut el bon gust de deixar oberta la possibilitat que als espanyols els hagi anat millor. Però el més curiós de la setmana, deixant de banda l’alcaldada que ha condemnat el TC a una majoria progressista precària, ha sigut com el cor d’altaveus mediàtics de la Moncloa ha convertit en fets les presumptes intencions del president ara que torna a caminar en solitari, sense cap altre pes que la seva motxilla, alleugerit de la coalició de Govern i dels socis de la investidura/moció de censura. Alguns arriben fins i tot a insinuar que el Govern es pot trencar abans de la primavera.
Sánchez ha tingut fins ara comportaments temeraris, però mai suïcides. El que li proposen els seus presumptes apologetes no és el que li convé. Més aviat el contrari. Com ha posat en evidència aquesta setmana el baròmetre del Gesop per a Prensa Ibérica, la partida està ara de la següent manera. Mentre Feijóo continuï pres d’Ayuso, el PP només té una oportunitat per governar: sumar amb Vox la majoria absoluta. Sánchez en té dues: que el PP i Vox no sumin o que pugui armar una majoria alternativa amb la resta de l’arc parlamentari. Per a això, ha de distanciar-se dels seus actuals socis, però mai trencar-hi definitivament o donar a entendre que no hi pactarà mai.
Els barons socialistes que abjuren de Sánchez ho fan perquè, als seus territoris, les seves expectatives s’assemblen més a les de Feijóo que a les de Sánchez. Felipe González va fracassar quan la seva relació amb el mundanal soroll es va reduir a les seves xerrades amb Kohl i Mitterrand i a les tertúlies a la bodega amb els directors de diari que convertien en fets les seves intencions o desitjos, Sánchez va guanyar les primàries a peu de carrer, que és on ha d’exhibir ara la seva soledat per guanyar-se el favor dels votants, no dels aduladors.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Enquestes eleccions Enquestes eleccions Alberto Núñez Feijóo PP - Partit Popular PSOE Pedro Sánchez
