Visca Carmen Calvo

Tanmateix, em sento obligat, per honradesa, a aclarir molt de pressa que el Premi Carmen Calvo no li va ser entregat a Carmen Calvo perquè Carmen Calvo sigui Carmen Calvo, sinó pel compromís que Carmen Calvo ha demostrat, sent Carmen Calvo, i sense ser-ho, pels drets de les dones que no són Carmen Calvo, però també, per què no remarcar-ho, pels drets de la mateixa Carmen Calvo, sense la qual el Premi Carmen Calvo mai hauria existit. Per tant, que Carmen Calvo hagi guanyat el Premi Carmen Calvo només demostra la importància de Carmen Calvo, i certifica que Carmen Calvo ha lluitat molt per les dones. Això és, al cap i a la fi, el que es premia amb el Premi Carmen Calvo.

Durant la gala d’entrega, presidida, imagino, per un retrat de Carmen Calvo, Carmen Calvo es va mostrar emocionada i complaguda. M’agradaria que el premi fos una estatueta de Carmen Calvo amb una altra estatueta de Carmen Calvo entre les mans, en una mena de joc de miralls, o somieig, en què fos difícil distingir Carmen Calvo de Carmen Calvo per més que l’hagin distingit amb el Premi Carmen Calvo. 

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

La nota negativa, emperò, és que no va poder Carmen Calvo entregar el Premi Carmen Calvo a Carmen Calvo a causa de l’atapeïda agenda de Carmen Calvo, que estava en aquell moment rebent el Premi Carmen Calvo i no podia, per aquesta raó, entregar el Premi Carmen Calvo a Carmen Calvo.

Carmen Calvo va advocar, en el seu discurs d’acceptació del Premi Carmen Calvo, per una reforma de la Constitució que contempli que «homes i dones són el mateix», és a dir, que homes i dones són Carmen Calvo. A més va dir, i us juro que copio i enganxo les seves paraules d’una notícia: «He pensat també que a la meva família hi tinc una nena molt petita que es diu Carmen Calvo i són els nens i nenes per als qui treballem contínuament». Els nens i les nenes anomenats Carmen Calvo, entenc.