Article de Carles Francino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Caca de la vaca
Com diu Daniel Gascón en el seu molt recomanable ‘Un hípster en la España vacía’, el problema no és que estigui buida, sinó amb què l’omplim. D’idiotesa, més val que no
La primera vegada que topes amb una merda de vaca s’enfonsa aquella teoria sobre que la mida no importa. En altres àmbits es podrà discutir, però en qüestió d’excrements és dogma de fe i paraula de Jesulín: impressionant. Suposo que seria aquest impacte emocional el que va impulsar una dona a demanar ajuda als serveis municipals de neteja de Ribadesella, poc després que alguns animals deixessin davant casa seva regals d’aquests que no llueixen a cap saló. Però aquesta insòlita petició d’auxili d’una urbanita, de visita a l’Espanya rural, no és un cas aïllat. Hi ha les queixes pels galls –n’hi ha hagut, fins i tot, algun judici–, les pudors, els campanars, o per què aquestes mateixes vaques, que caguen de manera immisericordiosa quan els ve la urgència, porten esquellots que fan soroll. Potser per això l’ajuntament va decidir fa un any instal·lar cartells en què es podia llegir: «Atenció, poble asturià. Vostè hi accedeix assumint-ne els riscos: aquí tenim campanars que sonen regularment, galls que canten d’hora, ramats que viuen a prop, tractors propietat d’agricultors que treballen per alimentar-lo i camins asfaltats, no autopistes; conductor, circuli amb precaució».
Entretots
La idea va sortir rodona, la campanya va funcionar a la perfecció, va tenir fins i tot repercussió internacional, però ara el poble veí de Llanes ha posat en marxa una iniciativa semblant; perquè en aquesta Espanya rural continuen desembarcant urbanites amb una barreja de condescendència i ignorància que els fa directament insuportables. Un regidor de Llanes, ramader de vaques asturianes de muntanya, em comentava l’altra tarda a la ràdio que un fet aparentment tan innocu com deixar solt un gos ha provocat la mort de diverses ovelles a l’estimbar-se per un penya-segat. Els gossos dels pastors saben com controlar els ramats, fins on poden arribar; els que només coneixen asfalt i voreres, evidentment no. Com diu Daniel Gascón en el seu molt recomanable ‘Un hípster en la España vacía’, el problema no és que estigui buida, sinó amb què l’omplim. D’idiotesa, més val que no.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
