VPJ i la trama perfecta dels Kennedy

2

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

05 de desembre del 2022. 22:16

0 Comentaris

Vicenç Pagès Jordà (VPJ) deia que hi ha dos tipus d’escriptors: «Els que, mentre escriuen, es van despullant i els que es van vestin». En la seva última obra –‘Kennedyana’ (Folch&Folch)– aconsegueix el prodigi de ser, alhora, aquests dos escriptors, perquè ell mateix se’ns ensenya a través de la història maleïda dels Kennedy que el va perseguir, el va il·luminar i el va fascinar durant tota la seva vida, i perquè a través de la trama de la fascinant família nord-americana construeix un artefacte que no ens parla de VPJ, sinó de tots nosaltres, els que hem estat «precedents, contemporanis o epígons» de la nissaga que va ser «l’últim mite de la modernitat». Abans de res, una consideració prèvia. Aquest és el llibre pòstum de Pagès, que va morir a l’agost, però, com deixa clar el seu editor Ernest Folch, no és un invent editorial a partir de quatre fulls malgirbats trobats en un calaix. L’escriptor de Figueres va treballar fins a l’últim moment, a l’hospital, en la correcció de ‘Kennedyana’ i fins i tot va intervenir en els detalls de la coberta, amb una foto de Jack i Jacqueline que és tota una declaració d’intencions de la poètica que amara aquest singular invent narratiu. És, doncs, una feina acabada i polida per ell mateix, un mecanisme calculat fins a l’últim detall. Vicenç Pagès era així, meticulós i fèrtil, endreçati proteic.

Llibre pòstum

‘Kennedyana’: el naixement de la conspiranoia i l’adeu de Vicenç Pagès Jordà

Notícies relacionades

El xou dels Kennedy

Per què Pujol torna al pujolisme

En la instantània de Yale Joel, que havia fotografiat moltes escenes íntimes del president i de la seva dona per a la revista ‘Life’, dos operaris arrosseguen per un carrer de Nova York dos maniquins de mida natural de la parella. L’escriptor no va triar una imatge dels Kennedy reals, sinó aquesta representació fictícia, una recreació. És el que ell fa al llibre. Pagès ho sabia tot d’una família que va ser una real dinastia reial, però no ens ofereix aquesta realitat, sinó una relectura literària. És a dir, una voluntat metatextual a partir de les efemèrides precises (sobretot les tràgiques, sobretot el moment culminant de tot el relat: l’assassinat a Dallas) i de tota la constel·lació de fets, derivades, ordits i entrellats que es generen a partir de la història, amb marrades i «infinites geometries de l’amor, la gelosia i l’odi».

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Participa

Parteix de l’obsessió pels Kennedy per configurar un vademècum que és una barreja insòlita de les revistes del cor, la crònica política, la cultura pop i les poètiques d’Horaci o Aristòtil. Tot això, passat pel sedàs de la saviesa narrativa. Una trama perfecta, «perquè no s’acaba mai».