L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Edmundo Bal, l’ego i l’espai liberal
Més aviat, sembla que a Ciutadans ha esclatat el campi qui pugui
A la llum indecisa del capvespre, a aquella hora que els francesos diuen entre el gos i el llop, surto a fer un encàrrec i, de passada, a llençar les escombraries. En direcció contrària, s’aproxima un matrimoni entre la mitjana edat i la jubilació amb una disputa civilitzada entre mans. Quan ens creuem, l’home clava les sabates sobre la vorera com una mula tossuda, negant-se a fer un pas més, mentre deixa anar a la dona: «¡I jo soc jo!». Tot seguit, es reafirma ajustant-se les ulleres en el pont del nas. Em quedaria amb gust ficant cullerada en la disputa si no fos perquè ningú m’ha manat posar-m’hi perquè porto una bossa d’escombraries a la mà, així que avanço cap al contenidor sentint una íntima complicitat amb l’home. Sí, senyor: a vegades, cal plantar-se. Jo soc jo, i no em toqueu més els bemolls. Un cedeix, es deixa portar a l’hort, contemporitza per tenir la festa en pau i, al final, et prenen la cabellera. Tururut viola. Apostaria que la parella estava intentant quadrar el trencaclosques nadalenc de qui dina a casa de qui, superant cunyats i velles picabaralles familiars.
Entretots
Sense ego, no hi ha identitat ni rumb. Es necessita per sobreviure en tota mena de selves. Però a certs espècimens, abundants entre la classe política, se’ls en va la mà en la fabricació de fortificacions defensives i deliris de grandesa. Mirallet, mirallet, ¿qui és el més bonic? Sabem de l’elevadíssim concepte de si mateix que gasta Pablo Iglesias. L’altre dia, Pedro Sánchez es va passar de frenada parlant del seu encimbellament en la posteritat, no per una sola gesta, sinó per algunes, amb la qual cosa caldrà posar un entresolat a la Història per estar encara més amunt. L’ego de Feijóo encara l’estan pentinant.
Massa tard
A tot això, Edmundo Bal, també encantat de conèixer-se, pretén arraconar Inés Arrimadas, presentant una candidatura sorpresa a les primàries de Ciutadans. En realitat, un campi qui pugui: no sembla que el partit taronja hagi de rascar més d’un escó en la pròxima contesa electoral, de manera que el pols sembla clar: o Arrimadas o ell. Tanmateix, Bal assegura que el seu objectiu no és cap altre que el de «donar un nou impuls a l’espai liberal a Espanya». ‘Too late’, quan fou mort el combregaren. Ciutadans va perdre aquesta oportunitat per falta de fonaments —més estratègia que carnet d’identitat— i per un excés d’ego del seu fundador, Albert Rivera. Va cometre un greu error després de les eleccions d’abril del 2019, al no oferir-se públicament des del principi a negociar amb el partit més votat, el PSOE. Va voler anar molt de pressa, sense recordar la cançó aquella de Rubén Blades, ‘Pedro Navaja’. «‘Si naciste ‘pa’ bisagra, del cielo te caen los clavos’».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
