Llimona & vinagre | Article de Matías Vallés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Bartomeu Cursach, l’amo de la nit mallorquina
Tot el que ha fet Cursach és absolutament legal a Mallorca
Sis magistrats de l’Audiència de Palma van decidir fa dos anys abstenir-se en bloc de jutjar Bartomeu Cursach per corrupcions múltiples. Per curar-los el pànic inaudit, se’ls va recordar quina era la seva feina, però el procés no començava bé. Va acabar amb la fiscalia Anticorrupció demanant perdó a llàgrima viva al magnat per haver-lo acusat, destacant que els sanglots eren una humil reparació del mal. La presidenta del tribunal es va contagiar dels plors. El magnat, la resta del banc dels acusats i els seus advocats van prorrompre en una estrepitosa ovació al ministeri públic, un gest de debilitat de Cursach disculpable, perquè la magnanimitat és la prerrogativa dels reis. Tot gravat, tant de bo hagués prosperat l’abstenció.
Setmanes abans, Cursach s’aixeca del seu seient de processat i s’encamina cap a la porta de la sala. La presidenta li pregunta on va. Al lavabo. Se’l reconvé. L’autonomia defineix l’amo indiscutible de la nit mallorquina, amb piques a BCM, Pachá, Tito’s, Luna, Riu Palace («és la meva nau capitana, li tinc un carinyo especial»), hotels, una línia aèria, un megagimnàs. Avesat jugador de pòquer, va cultivar relacions més que excel·lents amb jutges, fiscals, caps de la policia i de la Guàrdia Civil i periodistes.
La Policia Nacional ha invertit una fortuna a netejar la imatge de Cursach, lloant-lo en atestats hagiogràfics, segrestant mòbils de periodistes amb el suport entusiasta de la fiscalia, enredant els investigadors de l’empresari en una falsa organització criminal i retraient la ceguesa cap a les virtuts del totpoderós. Fins i tot el Tribunal Superior va haver d’indicar-los que deixessin de vomitar mel. En part estaven insultant Cursach, que odiaria la imatge beata. La fiscalia sostenia l’hisop, sense importar-li que tres testimonis fossin agredits durant la instrucció segons sentència ferma.
Cronològicament, l’exaltació de Cursach s’inicia per una denúncia dels seus advocats. Causalment, cadascú ha de decidir si qualsevol acusat que es queixa a la policia de filtracions aconsegueix una empara de tal magnitud, sobretot quan el sumari dinamitat refereix trobades sucoses a la Direcció Superior.
Mallorca distingeix l’amo o encarregat de la finca del senyor o propietari. L’aplegapilotes Cursach era l’orgullós fill del conserge del club de tennis de l’alta societat local, que sempre el va rebutjar. Aspirava a ser acceptat pels milionaris de casta i de ruïnes immobiliàries, però sense rebaixar-se a la seva altura. Els descrivia a la perfecció:
-El pitjor de molts mallorquins és que es fan els tontos i els pobres, i de colló (babau) és de l’únic que no ens podem operar.
Hi ha banquers que sempre s’han negat a rebre Cursach, malgrat la liquiditat pornogràfica del propietari que vèiem cada nit controlant la taquilla a l’entrada de les seves discoteques. Fins que el cavaller fosc va cometre l’error de comprar el Reial Mallorca. Es feia amb Florentino a la llotja, però per primera vegada rebia dards de l’edició balear d’‘El Mundo’, dirigida per Eduardo Inda. Amb motiu d’una exclusiva de ‘Diario de Mallorca’ –editat per Prensa Ibérica, com EL PERIÓDICO– sobre una oportuna compra al costat del solar que el seu amic Jaume Matas escolliria més endavant per a l’hospital de referència de les Balears, el milionari va concertar una entrevista a la seva seu amb el diari mallorquí. El seu missatge:
-Amb ‘El Mundo’ puc, amb ‘El Mundo’ i ‘Diario de Mallorca’ no puc.
Entretots
L’anècdota desmunta la fenomenal invenció d’una campanya mediàtica contra Cursach, esbombada per la premsa a les seves mans. Ningú va informar d’un difícil assumpte judicial privada aclarit al seu favor. No hi ha ni una sola línia a la premsa mallorquina sobre la imputació del magnat per Santiago Pedraz en el cas Banco de Valencia, també feliçment resolta. Sobre el seu potencial econòmic, segons ‘Público’, va pagar 510.000 euros a Villarejo per neutralitzar Pedro J. Ramírez i Inda. ¿Quin comissari li va presentar l’altre comissari?
L’avui consellera ecosobiranista Fina Santiago interroga Cursach sobre la compra per 13 milions d’euros del solar abans esmentat, en una comissió d’investigació del Parlament. L’empresari ha acudit a la cambra amb ulleres de sol i replica desafiador la diputada:
-¿Qui recorda el que va fer fa 13 anys?
-Són molts milions, jo me’n recordaria.
Notícies relacionades-Vostè sí.
En frase cèlebre de Cursach, «la droga és el gran enemic de la vida nocturna, perquè és cara i priva de diners per a altres coses, com el whisky, que és el que nosaltres venem». Amén, la seva investigació anul·lada per la policia i la fiscalia se salda amb dues condemnes menors per tinença il·lícita d’armes i per insultar el jutge que l’investigava al seu propi jutjat. Probablement també són falses, perquè tot el que ha fet Cursach és absolutament legal a Mallorca.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
