Combatre la soledat

A mitjans del segle XX, Abraham Maslow va formular la seva jerarquia de les necessitats humanes. Mitjançant una figura piramidal estructurava les necessitats de les persones en cinc nivells. Els quatre primers eren considerats «necessitats de dèficit» (fisiologia, seguretat, afiliació i reconeixement), mentre que el cinquè era l’autorealització.

Les pensions s’han revaloritzat d’acord amb l’IPC, fet que suposa que les pensions contributives s’incrementaran un 8,5% el 2023. En canvi, les no contributives ho faran un 15%. Les pensions no contributives, ja siguin de jubilació o d’invalidesa, són aquelles que perceben persones que no han cotitzat a la Seguretat Social els anys necessaris i es troben en una situació de vulnerabilitat que dificulta la seva subsistència.

Així doncs, l’increment de les pensions contributives i no contributives permet afirmar que el Govern de Pedro Sánchez s’ha assegurat que les persones grans tinguin garantida la base de la piràmide de Maslow. La fisiològica i la de seguretat, però, ¿què passa amb la meitat superior del triangle?

Fa uns dies, la Diputació de Barcelona publicava un estudi del qual es van fer ressò diversos mitjans de comunicació però que ha tingut poc impacte a nivell social. Deia que el 50% de les vegades que les persones grans utilitzen el servei de teleassistència (el botó que els permet contactar en situació d’emergència amb una centraleta operativa les 24 hores del dia) és «per alleujar la soledat».

«La meitat d’avis amb teleassistència hi truquen per parlar una estoneta», publicava un conegut diari el 29 de novembre. I, de sobte, hi ha una cosa que es trenca dins teu quan t’atures en aquest titular. Pots sentir a la teva pròpia pell el fracàs individual. També el col·lectiu. La paraula ‘soledat’ t’esquinça les entranyes. La seva dimensió és diametralment oposada a aquell ‘Solas’ carregat de llibertat que ens va regalar Carmen Alborch a finals dels 90.

La soledat no desitjada no respon a una manera de viure, sinó a una manera de sentir. Hi ha gent gran que se senten sols a casa seva, però també n’hi ha altres que senten la soledat als centres residencials, malgrat estar envoltats d’altres persones grans i també de cuidadors i cuidadores. Per això, sens dubte, urgia el nou model d’atenció que el Govern d’Espanya va aprovar en el marc del Consell Territorial de Serveis Socials el juny d’aquest any. Un model que aposta per l’atenció domiciliària i posa fi als grans centres residencials. Però continuem estant a la base de la piràmide.

Notícies relacionades

La Diputació de Barcelona destina 39 milions a millorar l’autonomia de la gent gran

Les pensions es podran apujar el 8,4% el 2023, segons la inflació mitjana fins al novembre

Com a societat tenim un repte, i com a persones, una responsabilitat: construir comunitats inclusives que no excloguin per edat, que no abandonin per edat, en definitiva, que no practiquin ‘edatisme’. És la nostra obligació acompanyar en l’atenció a la dependència, però també en l’envelliment actiu i saludable. I això només s’aconsegueix prioritzant també la cúspide de la piràmide.

María Zambrano afirmava que el cor és centre perquè és l’únic del nostre ésser que dona so. Omplim la soledat no desitjada de so. El so dels batecs del dret a l’acompanyament afectiu.