¿Què passarà amb les criptomonedes?

I el drama no ve només per la baixada del preu, ja que molts inversors també perden pels múltiples fraus. El darrer escàndol és la fallida de FTX, una de les plataformes d’intercanvis de criptomonedes més importants del món i que va arribar a estar valorada en 32.000 milions de dòlars. FTX ha deixat penjats a més d'un milió de persones a les quals deu uns 10.000 milions de dòlars. Segons ‘Der Spiegel', FTX estava gestionada des d’una residència de luxe de les Bahames en la que vivien un grup de persones poliamoroses, psicòleg d’empresa inclòs, dirigides pel fundador Sam Bankman-Fried, de 30 anys, conegut per la seva afició als videojocs, ja que inclòs hi jugava en reunions amb inversors. El seu patrimoni, segons ‘Forbes’, va arribar als 26.500 milions de dòlars, però ara ha quedat en res. L’operativa de FTX era similar a la d’una borsa, fent d’intermediària entre compradors i venedors de criptomonedes. Els compradors indicaven el preu al que volien comprar i transferien diners a FTX, que quedaven en dipòsit a l’espera de trobar venedor. Els venedors transferien criptomonedes també en dipòsit indicant el preu al que les volien vendre. Quan la plataforma aconseguia que comprador i venedor coincidissin en el preu, es realitzava la transacció. I FTX també actuava com a banc, sense estar regulada, fent préstecs. El forat de FTX s’ha produït quan la plataforma ha utilitzat els dipòsits dels clients de manera fraudulenta per a tapar forats d’Alameda, una de les empreses del seu grup.

Arribats aquí ens podem preguntar què passarà a partir d’ara amb les criptomonedes. L’escenari més probable es que continuïn baixant, ja que s’ha demostrat que les criptomonedes no són valors refugi i no són independents de la marxa de l’economia general. I quan els tipus d’interès han pujat, s’han enfonsat. El fet de no estar regulades pels bancs centrals no les fa més resilients, sinó tot el contrari. Tampoc protegeixen contra la inflació com alguns havien pronosticat. I referents del món de l’economia com premis Nobel i reguladors fa anys que diuen que les criptomonedes són buides de contingut i són inútils com a productes d’inversió. Si atenem aquests arguments, les criptomonedes haurien d’anar reduint molt més el seu valor. I si no millora la regulació, seguirem veient escàndols. I també veurem caure entitats i fons d’inversió que han apostat fort per les criptomonedes i això arrossegarà més gent.

Però, per altra banda, hi ha molts esportistes, actors, models, rapers i d'altres famosos, com Elon Musk, que donen suport a les criptomonedes. I em temo que molta gent, especialment els més joves i altres col·lectius sense cultura financera, fa més cas d’aquests ‘influencers’ i de la publicitat agressiva que dels premis Nobel i d'altres persones assenyades. Mentre hi hagi tants milions de persones que creuen en el valor de les criptomonedes, seguiran pagant un preu per aquestes i, per tant, hi haurà resistències a que s’enfonsin més i inclusiu poden seguir noves pujades.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

En resum, tot apunta que veurem més fallides i escàndols al voltant de les criptomonedes. Per això, el que convé és que les autoritats regulin bé aquests productes i les persones i entitats que les promouen, i que només inverteixin en criptomonedes els que les entenguin i hi confiïn. I la resta que vagin directament al casino si volen emocions fortes amb els seus estalvis, ja que tant si guanyen com si perden ho entendran millor. Però no oblidem que el que uns guanyen ho perden uns altres i que els intermediaris normalment sempre guanyen.