A contrallum | Article de Juan José Millás Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
El cap d’Einstein
Pedro, que és economista, va assegurar que la vigília estava muntada sobre el deliri dels diners, que no tenen cap altra base que la de la fe que li professàvem. Els bitllets són veritables estampetes de sants
Einstein.
En el somni , un grup d’amics havíem quedat per dinar i tots érem conscients que estàvem somiant. Des d’aquesta perspectiva ens relatàvem uns als altres les aventures de la vigília. Així, Ricardo va explicar que el departament de recursos humans de la seva empresa havia posat en marxa una norma segons la qual tots els empleats haurien de recuperar al final de la jornada els minuts ‘perduts’ al lavabo. Li vam dir que això no passava ni en les vigílies més boges i va treure de la butxaca la circular en la qual estava escrita la norma. ¡Quines coses més estranyes passen quan estem desperts!, ens dèiem, entre perplexos i festius. Pedro va assegurar que, en la seva vigília, els treballs més penosos eren els més mal remunerats, una cosa que, curiosament, passava en la vigília de tots perquè les vigílies de la gent, en general, s’assemblen més que els seus somnis.
Mentrestant, el cambrer ens va portar una font de llagostins que tenien caps d’éssers humans, però no ens va estranyar perquè en els somnis passen aquestes coses que no fan mal a ningú. Mentre estàvem amb el marisc, Javier va dir que els caps tenien tan bon aspecte perquè els banyaven en àcid bòric per retardar la seva descomposició. Mentre parlava, en llepava una amb veritable gust. S’assemblava a un germà de la meva mare que era enginyer de camins, va dir després, deixant la closca buida sobre el plat. Jo, en la vigília, no m’acostumo a menjar els caps dels llagostins perquè em fan una mica de fàstic, però n’hi havia un que s’assemblava a Einstein i vaig decidir tastar-lo per si se’m contagiava alguna cosa. Tenia gust de fòsfor.
Entretots
Julio va preguntar llavors on succeïen coses més extravagants, si en la vigília o en els somnis, i Pedro, que és economista, va assegurar que la vigília estava muntada sobre el deliri dels diners, que no tenien cap altra base que la de la fe religiosa que li professàvem. Els bitllets, va afegir, són veritables estampetes de sants. Si deixéssim de creure en el dòlar, s’ensorraria en dos dies. L’alarma del mòbil em va despertar i vaig posar la ràdio, on estaven dient que en els últims deu anys els intents de suïcidi entre nens i adolescents s’havien multiplicat per 26. Em va semblar que continuava somiant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
