L’espiral de la llibreta Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Els estats de Whatsapp: una radiografia
En aquest breu espai, abunden la confusió i el cansament
Vaig dedicar un trosset del cap de setmana a tafanejar l’estat de Whatsapp d’amics, col·legues, familiars i coneguts per si rascava alguna cosa i, per a la meva alegria, ‘eureka’, allà s’hi emboscava un fil per estirar: la temperatura general, un paisatge, una tènue vibració en l’aire, el ‘zeitgeist’, el pols, si no de l’època, almenys sí del meu barri i voltants. No serà una mostra representativa, però dec tenir més del mil noms guardats al telèfon... Què dic mil, molts més. No esborro ningú, ni el lampista que va venir per un embús. Tampoc els morts. En el fons, tots som traginers de pas.
Bona part dels usuaris de l’aplicació fan servir les falques que venen de sèrie: disponible, ocupat, a la feina, només trucades urgents. D’altres t’interpel·len: («¿dius a això cafè?», «més val whatsap que mai») o bé juguen amb el concepte d’estat: «civil», «gasós», «de líquid a sòlid», «alerta», «ataràxic» (això ho escriu un col·lega jubilat). Hi ha qui insereix una emoticona feliç, com una flor, mentre d’altres aposten per un dibuixet que denota suor i atabalament, ja sigui el coet ‘on fire’ o la muntanya russa. Aquí volia arribar.
Aigües traïdores
En aquest breu espai de llibertat i imaginació que ofereix l’estat de Whatsapp, s’espesseix una boirina de confusió i cansament antic, la certesa que aquest assumpte del viure consisteix en una lluita sense treva, atiada ara per la precarietat, la falta de respostes, el neguit de navegar aigües traïdores. Davant aquest marro, la gent se subdivideix en dues categories: els qui s’infonen ànims a si mateixos i als altres, amb una gradació molt àmplia en els entusiasmes, i els estoics, els que veiem el got mig buit però resistim amb la paciència del pedrenyal.
Entretots
Els primers escriuen sentències bombollejants: «Després de l’hivern, sempre arriba la primavera». «Això és un no parar». «Tot anirà bé». «Relaxa’t, és només la vida». «‘No surrender’». «De totes les coses que portes posades, l’actitud és la més important». «No deixis mai d’intentar-ho». «Resisteix molt; obeeix poc». «Això no és la fi del món». «La disposició ho és tot». «Faig el que puc versió 2022».
Entre els segons, abunda la metàfora de l’existència com a camí, laberint o travessia marítima. També, la llum d’una segona oportunitat: «La vida està feta per començar de nou» (Hannah Arendt), «toujours recommencée» (Paul Valéry). Sí, la meva gent és molt llegida. M’agraden molt dos estats en llatí: «Fluctuat nec mergitur» (batuda per les onades però no enfonsada) i «nihil admirari» (no sorprendre’s de res). Però potser s’emporta el premi una frase en anglès: «Howlin’ at the moon» (udolant a la lluna). Ja ho veuen, així estem, auuuuuuuuú.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
