Camina, Leo, camina

El joc es desenvolupa al seu voltant i ell se situa immòbil al mig del remolí, amb aquest aire que de vegades es dona d’absent. Sembla donar-se la bona vida mentre els altres corren i perden l’alè per recuperar la pilota. Aquest posat d’indiferència és l’engany més gran que s’ha vist mai en un camp de futbol. 

Perquè arribarà un moment en què Messi sortirà de la seva hibernació física i accionarà tots els ressorts del seu immens talent. Despertarà i es convertirà en una bèstia. Arribarà un instant en què olorarà una cosa que el farà conduir-se cap a aquesta esfera creativa d’accés únic que tantes vegades vam veure a Barcelona. 

Quan va rebre escorat la pilota a mig camp i elevat per Guardiola, 15 anys menys d’edat i un dels defenses més fiables que s’han vist en aquest Mundial, a la jugada se li endevinava el futur d’una foguera sota la pluja.

Però Messi no només va mantenir el foc viu sinó que va fabricar un incendi. Va arrencar i va frenar i va tornar a arrencar, i va anar guardant distàncies respecte al defensa amb el braç, fingint la pilota, giravoltant, el braç esquerre de nou com a fre a l’assetjament, i esprement els seus pulmons i aquestes cames que abans caminaven i ara estaven posseïdes. 

No es va desfer per velocitat com abans. Va ser amb ofici que el va treure el mig metre necessari a Guardiola per culminar l’acció que recolza una carrera. Vinga Julián, fica-la, li va dir amb l’assistència darrera. 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Llavors Messi es va girar a la grada. I es va girar cap a Julián Álvarez. I es va abraçar amb tots. Una abraçada al món. Ja només li queda una tarda més de caminades i carreres per aixecar un somni i alhora descarregar una llosa molt pesada que l’Argentina fa anys que col·loca a l’esquena i que ell ha assumit com una obligació testamental.

Des de sempre, però més en aquest Mundial, Messi convoca passions desenfrenades, exaltacions exagerades, emocions que converteix adults en nens. Les coses extraordinàries i irracionals del futbol, del que sempre es diu que és injust. Igual s’haurà de deixar de dir si el trofeu el guanya el caminant.