Una comèdia sense gràcia

Notícies relacionades

Radiografia del declivi de Vox en les enquestes

Vox mira d’infiltrar-se en les protestes dels barris de Barcelona

No cal recalcar que l’al·legat de Murgia és progressista, com ella mateixa s’encarrega de dir en les conferències/mítings que va començar a fer per Itàlia el 2018 i que són la base del muntatge. La diferència és que, en aquest invent irònic, Miquel Gorriz i Sergi Pompermayer han creat el format d’un ‘talk show’ en el qual una dona parla i dialoga amb el públic, un monòleg a l’estil dels ‘stand up comedy’ que incideix en la banalització de la forma per acabar amb una inquietant visió de futur. Com diu el director, «és una comèdia que funciona i que no té cap gràcia». ¿Per què? Perquè ens acara amb les nostres pròpies contradiccions i perquè ensenya l’essència del pensament totalitari a partir no tant de la ideologia (que no és sinó la imposició final de la violència, verbal i física), sinó de la metodologia que, a poc a poc, torna a impregnar la societat. Murgia ho descriu amb precisió: «Ser democràtic és molt fatigós. Aleshores, ¿per què estem entestats a ser-ho quan podríem agafar un sender més ràpid i segur?».

La democràcia implica un treball constant, diari, un munt de dubtes i respostes complicades. El feixisme, en canvi, ofereix solucions fàcils davant la por. Això ja ho sabien, per exemple, als anys 30 del segle XX als Estats Units: «Quan el feixisme arribi aquí», deia el senador Huey Long, «ho farà en nom de la llibertat». Com ara. Les ‘Instruccions...’ mostren la trampa, la disfressa que està a l’aguait rere aquella paradoxa de la tolerància de Popper. És tan tolerant, la democràcia, que tolera els qui la volen destruir. Aquesta comèdia té un final tràgic, però és també un advertiment per a embarcacions.