La via cooperativa pel dret a l’habitatge

L’any passat es va publicar 'Arrelats' (2021), un llibre modest que recull el fenomen de famílies que, a Catalunya, han viscut durant generacions -algunes, prop d’un mil·lenni- a la mateixa masia. Més enllà de les curiositats, el llibre pot fer evident que els fonaments culturals de la propietat de la casa i l’herència com a bé comú familiar són més lluny del que sembla de les nocions de propietat privada immobiliària especulativa. Però a vegades sembla que ens costa acceptar que en la seva versió contemporània, la família i la mobilitat vital tenen poc a veure amb la masia irredempta que encara resisteix a l’agroturisme, o bé a Airbnb. I el fet que apostar per una sociedad de propietarios ara i aquí significa exposar-nos, i sovint reproduir alegrement o inconscientment, a unes dinàmiques especulatives fortíssimes que en gran part condemnen els fills a no poder-se emancipar. O a formar (o no) famílies escanyades pel lloguer, o a viure patint per quan arribarà la carta de desnonament encara que s’hagi pagat religiosament cada mes, o a acceptar no et lloguin el pis quan veuen el teu color de pell. O tants altres casos més, també, dels que s’han tornat a hipotecar amb un euríbor inestable.

Notícies relacionades

L’euríbor puja el 2,83%: ¿quant t’encarirà la hipoteca?

Twitter era una cerveseria de Múnic

Les històries, però, que apareixen a 'Arrelats' són només un exemple de la munió de formes històriques de crear i custodiar les cases; comunalment, familiarment, a través de senyors, reis, institucions religioses, ens públics, agents privats, etc. Al segle XX potser va semblar que la qüestió estava resolta amb estats autoritaris benèvols o mans invisibles del mercat. Però la veritat és que, quan s’abandona la lluita perquè l’habitatge no sigui un bé d’inversió en una economia global capitalista, són els mateixos estats els que acaben legislant perquè l’especulador de torn ho tingui més fàcil per fer fora a la gent de casa. Ni la família, ni la comunitat, ni l’estat per separat sembla que hagin trobat la manera de contenir les forces rendistes al voltant de l’habitatge.

Fa unes setmanes es van trobar a Barcelona més de 500 persones al Fòrum de l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús 2022 precisament per consolidar unes noves aliances públic-cooperatives comunitàries fins ara poc vistes a casa nostra. L’aposta és crear les condicions tant físiques com relacionals a escala de casa, edifici, i fins i tot de barri, que fomentin el sosteniment de comunitats veïnals fortes. I així, aquestes comunitats organitzades cooperativament i imbricades amb el públic, poden ser capaces de mantenir l’equilibri imperfecte que faci redundants les forces especuladores del mercat. Amb el títol ‘La via cooperativa pel dret a l’habitatge’, tècnics i polítics han estat debatent, reivindicant i comprometent-se amb aquest nou model que fonamentalment defensa que l’habitatge sigui un bé d’ús i no d’inversió. A més, organitzat per xarxes d’entitats del sector i amb el suport de les administracions, s’ha ampliat el compromís polític amb l’habitatge cooperatiu en cessió d’ús amb la Declaració de Barcelona, signada per diferents representants d’administracions públiques com l’Alcaldessa de Barcelona Ada Colau o el Conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya Juli Fernández i Olivares, entre d¡altres. També s’ha debatut sobre temes com el finançament, les cures i el sosteniment dels projectes o sobre experiències pràctiques aplicant la transició energètica. Per últim, s’ha fet palès també l’articulació amb la resta d’agents del moviment pel dret a l’habitatge, com es va poder veure a la manifestació ‘#GuanyemTerreny a l’especulació’ a plaça de Sant Jaume. En resum, han sigut més de tres dies per apropar-se per primer cop o bé per retrobar-se amb el nou model de l’habitatge cooperatiu que s’obre pas a Catalunya. Amb pas ferm.