Les joguines i el pensament sexista

Un any més ens trobem en plena campanya nadalenca, en què les joguines per als nens i les nenes ocupen la majoria d’anuncis i els catàlegs de joguines formen part del fons bibliogràfic de les nostres llars; aquest any esperem amb il·lusió els canvis que promet el nou acord entre el Ministeri de Consum i l’Associació Espanyola de Fabricants de Joguines (AEFP).

El nou codi deontològic de l’AEFP prohibeix presentar els anuncis de joguines associant-los a un sol sexe –nens o nenes– com s’havia fet de manera habitual. Aquest acord tardarà un temps a veure’s totalment reflectit als anuncis, catàlegs, botigues infantils o les mateixes caixes de les joguines; de manera que les persones més reticents tindran temps per acceptar aquest avenç a favor de la igualtat de gènere.

El pensament sexista que relaciona les joguines amb un sexe o l’altre s’ha sostingut durant molts anys com un dels principals mecanismes de la socialització de gènere –diferenciada per a nenes i nens–. La idea que a les nenes els agrada cuidar les nines, pentinar-les, maquillar-se o jugar amb la cuineta s’ha acceptat acríticament i s’ha considerat natural, igual que els jocs relacionats amb la construcció, el moviment, la força o l’agressivitat semblaven més adequats per als interessos dels nens. Gràcies als avenços actuals, ens hem adonat que aquesta associació està construïda socialment i és lluny de ser beneficiosa per a les criatures, ja que és una manera de perpetuar els estereotips que comporten tantes problemàtiques.

La definició de joc infantil s’ha anat transformant fins a ser considerat actualment com una de les principals fonts d’aprenentatge dels nens i nenes, que permet a la criatura conèixer-se a si mateixa i als altres, i establir vincles, a més de facilitar la interiorització de les normes i pautes de comportament social. Per tant, el joc estereotipat i restringit en funció del sexe limita les potencialitats i la llibertat dels nens i les nenes.

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Des de l’àmbit de la neurociència, es remarca la importància de les experiències dels primers anys de vida en el desenvolupament de determinades àrees cerebrals gràcies a la plasticitat del cervell en les etapes primerenques. Per tant, sembla evident que cal fomentar en nens i nenes un joc divers que permeti tant l’expressió d’emocions, per exemple, la tendresa al cuidar un nino, com el desenvolupament d’habilitats motrius al xutar una pilota.

Es tracta també d’una qüestió relativa al tipus de societat que volem construir. Sembla clar que avui dia la majoria de persones apostem per un futur en què les dones i els homes tinguin la capacitat d’ocupar-se d’un mateix i dels altres, es corresponsabilitzin de les tasques domèstiques, disfrutin de les criatures de la mateixa manera i es puguin sentir realitzades en l’entorn professional i els moments d’oci. Per tot això, és molt important desterrar de la vida dels nens tots els condicionants que els limitin en les seves possibilitats i perpetuïn les desigualtats.