La relliscada | Pilar Garcés Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Manual d’instruccions per entendre les notes de la LOMLOE
Tot el temps utilitzat per avaluar matèries esbocinant-les en dotzenes d’ítems exposats en un llenguatge apte per a opositors a Notaria mereix una lloança
Estic pensant seriosament a agafar-me un dia lliure per llegir-me el butlletí de notes dels nens amb tranquil·litat, impossible arribar a tot. No em tocarà la menudalla en el sorteig del 22, però a casa hi tinc dos alumnes de curs senar, amb les seves intricades qualificacions derivades de la nova llei, una sort. Tot i que potser ja no he d’utilitzar els termes ‘notes’ o ‘qualificacions’, no sigui que els nens es posin nerviosos i se sentin pressionats, i no pretén això la LOMLOE. Els progenitors sí que ens podem angoixar mentre fiquem el nas a l’app que guarda els resultats dels nostres fills: l’informe de criteris d’avaluació continuada. Des del col·le ens han hagut de fer una xerrada amb Powerpoint per ajudar-nos a trobar-ho i interpretar-ho, cosa que ens ha relaxat com una teràpia de grup. Tot aquest poti-poti laboriosíssim en què s’han convertit les antigues puntuacions trimestrals es resumeix en un semàfor perquè ho entengui tothom. L’esmentat quadrant de colors (verd, l’estudiant va bé; groc, regular, i vermell, malament) s’assembla bastant al que hi havia anys enrere, i va acompanyat d’un comentari del docent com els de sempre. Per què complicar-ho tant si després han de proporcionar una versió reduïda i simplificada que eviti una revolta de famílies a les portes dels claustres, això jo no ho sé. Ja en tinc prou amb obrir el desplegable matèria a matèria, i intentar desxifrar en què consisteixen els criteris d’avaluació un per un, després d’esbrinar que CMNSC és Coneixement del Medi Natural, Social i Cultural, o les ciències de tota la vida. Començo a dubtar de la meva pròpia comprensió lectora, em fa mal el polze i només vaig per la primera assignatura del meu primer fill.
El destí es riu dels que tota la vida ens hem resistit a llegir els manuals d’instruccions del forn, el telèfon mòbil o la caldera perquè ja anirem fent mentre els utilitzem. Aquesta actitud d’evitar la lletrota i reservar-nos per a l’alta literatura ja no serveix. Perquè els que no solem agafar dreceres en l’educació no ens quedem en el semàfor, sinó que, valents, ens aventurem en les noves notes, que són com una autopista de nou carrils. És, a més, un tema de solidaritat amb els primers damnificats d’aquesta modernor, els professors, obligats a escriure ‘Guerra i pau’ per qualificar cadascun dels més de vint nens de la seva aula. Tot el temps utilitzat per avaluar matèries esbocinant-les en dotzenes d’ítems exposats en un llenguatge apte per a opositors a Notaria mereix una lloança. Jo els posaria un excel·lent en conjunt, però em fa por etiquetar-los amb aquest concepte ‘vintage’. Els han enterrat en burocràcia quan haurien de reservar les seves energies per a la docència, un assumpte menys reposat que legislar.
Entretots
I què es pot dir dels grans protagonistes de la LOMLOE. «Ja he vist el teu informe de criteris» «¿?». «Les notes». «¿He aprovat?» «Doncs sembla que majoritàriament has contribuït al benestar individual i col·lectiu i a l’assoliment dels valors d’integració europea a través del coneixement dels processos geogràfics, històrics i culturals que han conformat la societat actual, valorant la diversitat cultural o afectiva i sexual, la cohesió social, i mostrant empatia i respecte per les minories i per la igualtat de gènere». «¿Llavors no he aprovat?» «És clar que sí, carinyo, semàfor verd».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
