Article de Marc Lamuà Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Les sabates gastades de Sílvia Paneque
A base de trepitjar-la es pot descobrir la Girona que batega sota la pàtina que s’ha fet després d’anys de despreocupació
Fa unes dues setmanes, acabant unes visites porta a porta al barri de Can Gibert de Girona, una veïna que l’havia vist tot el matí pujant i baixant escales li va dir amb afecte a Sílvia Paneque: «Noia, ¡portes les sabates ben gastades!». En aquell moment el cap em va volar fins a l’acte de tancament de campanya de les darreres municipals a Girona. Aquell dia em va emocionar molt que la Sílvia m’agraís la participació explicant que no hi havia cap altre diputat amb les sabates més gastades als carrers de la ciutat. Un company que es va adonar del que em passava, se’m va atansar per saber per què em tocava tan endins aquella anècdota aparentment banal, i li vaig explicar de quina manera sentíem els socialistes de Girona que ha de ser un candidat o candidata.
Només una persona que n'hagi viscut i sentit tots els matisos, les llums i ombres que amaga cada barri, podrà construir la ciutat de Girona. Per això s’ha d’haver trepitjat cada llamborda, cada pas de vianants, cada carrer i carreró. Per saber les llambordes que cal fixar, els passos que cal repintar, els carrers que s’han de refer i els carrerons que necessiten una neteja s’han hagut de gastar moltes sabates. A base de trepitjar-la es pot descobrir la Girona que batega sota la pàtina que s’hi ha fet després d’anys de despreocupació, d'amagrir les rendes i d’oblit institucional; la ciutat que vol treure el cap per aprofitar les oportunitats, per encarar el canvi a la nostra societat; la Girona que reclama un pla i algú que l’executi. Per fer això cal haver viscut Girona, haver-la palpat, haver pujat tots els escalons, haver trucat porta a porta.
Entretots
Tot i que ara sembli el nou ‘prêt-à-porter’ de la política gironina, la Girona en la que cada barri tingui el seu propi centre i que les vides de cada nucli es relliguin per fer una ciutat amb tots els cors és una idea de la Sílvia. És una concepció de la vida urbana que s’inscriu de ple en la percepció social-demòcrata que s’inclina cap a l’atenció d’aquelles qüestions que poden tenir un impacte en el benestar i qualitat de vida de tothom; que no neix d’un caprici, sinó de la necessitat de posar al dia els nostres barris; d’una necessitat de convertir Girona en una ciutat en la qual tot estigui a l’abast en cinc minuts. Aquest concepte porta la marca del pensament del Partit dels Socialistes a Girona, del projecte de ciutat de futur dibuixat per Sílvia Paneque.
Per tot això, aquell dia de Can Gibert, quan la Sílvia li va respondre a la veïna que li havia vist les sabates gastades que amb prou feina feia dos mesos que les tenia, vaig sentir l’orgull de saber que només ella podrà construir aquesta Girona nova pel futur. Perquè veritablement està a punt i té el màxim coneixement per dur-ho a terme. Per això no hi ha cap altra distinció com unes sabates gastades.
