Tribuna de Margarita Bonet Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reforma del delicte de malversació: aclarir malentesos i despropòsits
Les conductes realment corruptes segueixen penades, fins i tot amb més penes, i per a altres conductes ja hi ha altres delictes com la prevaricació
En aquests moments, a propòsit del delicte de malversació de cabals públics, s’ha generat una polarització extrema, basta i mentidera del debat parlamentari. Quan s’arma tant enrenou correm el risc que els arbres no ens deixin veure el bosc. Anem a l’origen, al perquè de tot aquest embolic sobre la malversació i intentem aclarir alguns malentesos i despropòsits.Per una banda, arran del cas 9-N i la persecució entre altres del president Mas, es va produir la reforma del 2015 d’aquest delicte amb la finalitat de permetre el càstig de la utilització de l’erari sense que hi hagués un ànim de lucre. És a dir, que es va canviar aquest delicte i fent una remissió en cascada a les conductes de l’administració deslleial i l’apropiació indeguda que, al seu torn, ens porten a les penes d’estafa, es pretenia perseguir el mal ús dels diners públics que, tot i que no tingués una finalitat de lucre propi o per a terceres persones sí que suposés un menyscapte patrimonial. El cim del que podria dir-se procés de desnaturalització de la malversació de cabals públics en el seu sentit tradicional i consensuat es va produir quan el Tribunal Suprem, obviant els seus propis criteris i la naturalesa dels delictes patrimonials referits, en la denominada sentència de l’1-O condemna per malversació de cabals públics sense que s’hagi pogut demostrar que de les arques de la Generalitat hagués desaparegut cap euro. Sumem que l’indult que va concedir el Govern als condemnats per l’esmentada sentència no s’estén a les penes privatives de drets i inhabilitacions.
Per apaivagar la qüestió catalana, es proposa, a més de desincriminar la sedició, contrareformar el delicte de malversació. Referent a això s’han de tenir en compte dues qüestions claus: la primera, estem tractant d’un delicte de corrupció, no d’un delicte patrimonial, i la segona, com a peça de la maquinària jurídica contra la corrupció el delicte de malversació ni és l’únic delicte, ni és l’única via de sanció. Per tot això, a mesura que es judicialitzava la política es perdia de vista el consens tècnic sobre que la malversació com a desviació corrupta de la funció pública ha de suposar un benefici per a qui la realitza o per a d’altres i, per tant, també hi ha d’haver un perjudici patrimonial per a l’Administració pública. No oblidem que per a decisions injustes o arbitràries o preses a canvi de contraprestacions i altres conductes ja hi ha delictes específics com la prevaricació. La segona, no s’ha optat per tornar a un text similar al vigent fins al 2015 sinó que ens trobem davant un text nou del qual s’afirmen dues coses; que permetrà «robar impunement» els fons públics i que afectarà la resta de casos tancats o que estan sent enjudiciats perquè les penes són menors i els serà d’aplicació la retroactivitat que beneficia el reu. Les dues afirmacions són mentideres i interessades ja que el text que s’ha passat per a la seva aprovació en el Senat crea tres tipus de malversació, a saber; aquella en la qual existeix lucre, aquella en la qual no existeix lucre, però s’utilitzen els fons públics per a interessos privats i, finalment, aquella aplicació dels fons públics que no entrant en els dos primers delictes suposessin un ús diferent de l’assignat als esmentats fons. Per la qual cosa, tot i que les conductes que es consideren provades en la STS de l’1-O ja no serien delictives perquè el nou text no dona peu a interpretar que hi ha delicte quan no hi ha perjudici patrimonial i per això es podria exonerar-los d’una cosa que ja no seria delicte i desapareixerien les greus penes d’inhabilitació que pesen sobre ells, en realitat, estaríem davant una expansió d’aquest delicte.
De l’examen comparatiu des de les conseqüències resulta fals que malversar resultarà gratis. D’una banda, les penes són iguals o fins i tot més greus, ja que la màxima segons el vigent es correspondria amb l’art. 250 que preveu d’1 a 6 anys mentre en el projecte aprovat la màxima és de 2 a 6 anys podent incrementar-se fins a gairebé 10 anys de privació de llibertat. I el mateix passa amb les penes d’inhabilitació que continuen mantenint el seu màxim en una mitjana de 6 anys amb possibilitat d’arribar fins a 20 com en l’actualitat. També és incert que, amb l’objecte del principi d’igualtat això beneficiï els casos de corrupció jutjats o en tràmit, perquè les conductes genuïnament corruptes sempre beneficien directament algú sigui el seu autor material o tercers als quals, per exemple, s’hagin pogut pagar per realitzar unes escoltes il·legals.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Codi Penal Congrés PP - Partit Popular PSOE ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Corrupció
