NEWSLETTER Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Qatar, com més va pitjor

Les coses han acabat pitjor de com van començar. El pas dels dies ha aconseguit l’objectiu que perseguien els cínics: hem deixat de parlar dels drets humans a Qatar i ens hem centrat en el futbol. Les suposades bondats de la celebració del Mundial en un país governat per una dictadura com a reclam per denunciar la situació de les dones, dels treballadors i dels dissidents no s’han vist enlloc. Al contrari, els caps d’Estat dels països democràtics s’han deixat veure amb l’emir a tota hora i han aprofitat per intentar fer negoci com sempre, de sotamà. Per acabar de rematar-ho, Emilio Pérez de Rozas ha explicat que la final que veurem diumenge, l’Argentina-França, Messi-Mbappé, és just la que volien els qatarians quan es van comprar el PSG i el Mundial. No es perdin la xerrada que ha tingut Emilio amb Sergi Mas en el pòdcast d’EL PERIÓDICO. I el final del Mundial coincideix amb el ‘Qatargate’ al Parlament Europeu del qual expliquem les principals claus. En resum, la dictadura de Qatar surt reforçada després del Mundial, la seva manera de fer negocis s’imposa al jardí europeu i el cinisme guanya, una vegada més.

Fa temps que algunes veus adverteixen que aquest excés de cinisme està laminant la salut de les democràcies occidentals, com va passar amb les bacanals a l’imperi romà. No sé si estem tan malament, perquè el cinisme deixa poques empremtes als llibres d’història, amb la qual cosa s’accentua la idealització del passat. No crec que Macron sigui especialment més cínic que De Gaulle i, no cal dir-ho, que Pétain. Però el cert és que la transparència de l’època actual fa menys sostenible el principi que en política exterior no hi ha valors sinó interessos. El cinisme exagerat mina l’autoritat dels governants en una època en què és més determinant que el poder perquè els relats pesen gairebé més que les lleis. El Mundial de Qatar no ha sigut res excepcional. Aquest és el símptoma de la decadència quan les bacanals són el pa de cada dia.

Temes:

Qatar Mundial de futbol

Inicia sessió 0 Comentaris