Per què és essencial parlar d’ètica

I és que el futbol juga un paper important en les vides de moltes persones a tot el planeta i, conseqüentment, mou una quantitat fenomenal de diners, cosa que li atorga un poder uns quants ordres de magnitud superior al que li correspondria a un espectacle que té l’entreteniment com a principal raó de ser. Però hi ha altres situacions, més rellevants per al nostre futur, que malgrat que reben menys atenció, també ens plantegen problemes morals d’abast internacional complicats de resoldre. Aquí tindrem més oportunitats de demostrar que, quan va seriosament, li donem a l’ètica la importància que requereix. Em refereixo als desafiaments que creen els avenços científics i, en particular, els relacionats amb la medicina.

La bioètica va néixer als anys 70 del segle passat per lidiar amb aquests reptes que es plantegen en salut humana (i, posteriorment, també en la dels animals). Ara té molta feina gràcies als avenços fantàstics que estem veient en camps com la genètica, que ens estan forçant a discutir escenaris d’un futur que podria acabant sent bastant distòpic. El II Congrés Internacional de Bioètica, organitzat fa unes setmanes per la Fundació Víctor Grífols a la Universitat de Vic, i al qual vaig tenir l’oportunitat de contribuir, va ser un exemple d’aquests intercanvis d’idees, cada vegada més imprescindibles, que han de definir cap a on volem anar com a espècie.

Un dels temes presents al congrés va ser l’impacte en les llibertats personals de les decisions que es van prendre per protegir la població durant les diverses etapes de la pandèmia de covid-19. El cas extrem del fracàs de la política de covid zero del Govern xinès és un exemple d’abús autoritari pel que en principi és un objectiu vàlid: salvar vides. A Occident, d’altra banda, es van prendre algunes decisions posant motius econòmics per davant de la salut, i venent-les com una protecció dels drets del ciutadà. L’ètica sovint salta per la finestra quan els diners entren per la porta.

Notícies relacionades

El marquès de Sade i la intel·ligència artificial, protagonistes del CCCB

L’Eurocambra vol suspendre l’accés a representants qatarians pel ‘Qatargate’

D’això es parla en congressos i en cercles universitaris, però encara falta que el debat arribi massivament al carrer, que és el pas més important. Aquesta va ser una de les conclusions de la sessió plenària dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, precisament centrada en la bioètica, que es va celebrar la setmana passada. Vam estar d’acord que cal introduir el tema en els instituts, perquè els ciutadans del futur estiguin preparats per a aquest tipus de discussions. Però també cal treballar-ho en tots els graus universitaris, perquè ara són matèries que es toquen només per sobre en algunes carreres, fora de la filosofia, el seu àmbit natural. I, finalment, cal parlar amb naturalitat als mitjans, com estem fent ara, perquè arribi a tothom: aquestes qüestions no s’han de deixar només a les elits intel·lectuals i polítiques.

Veient com hem reaccionat davant el problema ètic que ens plantejava Qatar, des d’aquells personatges poderosos que van aparcar la moral quan es van trobar un feix de bitllets a sobre la taula fins al ciutadà mitjà que ha contribuït passivament a validar la maniobra d’emblanquiment d’un règim absolutista des de la comoditat del sofà, hi ha pocs motius per ser optimistes a l’hora de pensar en algunes decisions realment essencials que s’hauran de prendre a la segona meitat del segle XX. Aquest mateix poder econòmic que sap embenar-nos els ulls quan estan en joc uns quants zeros en un compte corrent, pot desequilibrar la balança en els moments importants. Llevat que entenguem què ens hi estem jugant. Per això tots hauríem de fer un esforç per ser més fluents en el llenguatge de l’ètica, si no volem que els de sempre ens continuïn entabanant.