Article de Rafael Vilasanjuan Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La jugada del Mundial de Qatar
Enfrontat als seus veïns de l’Aràbia i Emirats o Egipte, Qatar és el primer proveïdor de gas liquat del món, per la qual cosa la guerra d’Ucraïna li ha donat marge per relacionar-se amb els grans
S’ha acabat el mundial més polèmic, una jugada mestra d’un emirat minúscul de tot just tres milions d’habitants, dels quals ni tan sols la meitat tenen la nacionalitat. Si en l’àmbit esportiu la FIFA considera que ha sigut el millor de la història –una frase solemne que es repeteix en aquest tipus d’esdeveniments mundials quan acaben–, la rebotiga política ha estat carregada d’inconsistències, com intentar projectar una imatge de modernitat, sense avançar en els drets socials, mentre es continua perseguint i empresonant les minories i es gestiona amb estructures més pròpies d’èpoques feudals que les que mostren els seus edificis i estadis d’avantguarda, construïts gràcies al patiment i en molts casos tacats amb la sang de treballadors esclaus.
El futbol és espectacle i negoci, la FIFA mira cap a una altra banda en aquests «altres» assumptes, igual com les grans corporacions multinacionals interessades a aconseguir contractes de petroli i infraestructures en aquest país de recursos infinits. Enfrontat als seus veïns de l’Aràbia i Emirats o Egipte, Qatar és el primer proveïdor de gas liquat del món, per la qual cosa la guerra d’Ucraïna li ha donat marge per relacionar-se amb els grans. Des de la Xina als EUA, passant per Europa. El mundial era la jugada perfecta per acabar d’aconseguir sortir de l’eix que el situa amb aliats com l’Iran i Rússia. Però l’estratègia per vendre la seva imatge, contractant figures de l’esport i artistes, ha entrat també en el parlament europeu, de la mà de polítics i un entramat d’oenagés creades com a tapadora per rebre enormes subvencions a canvi d’anar netejant la imatge destenyida d’aquest emirat de formes avantguardistes i drets medievals. La majoria d’aquestes comissions en negre –pura corrupció–, esquitxen el parlament i la comissió. Per això, tot i que Qatar ha aconseguit treure el millor partit del mundial, amb els focus apagats, la FIFA pot mirar cap a una altra banda, però Europa, no. Aquí el partit no ha acabat.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
