El valor d’un paquet a la porta de casa

Dit això, hi ha algunes veus que creuen que l’ impacte mediambiental del comerç tradicional i no tradicional no estan del tot ben calculats i que hi ha elements que no s’han tingut en compte. Tot i que la planificació urbanística treballa perquè hi hagi un ús òptim del territori que eviti excessiva dispersió i desplaçaments innecessaris, és cert que, quan les persones consumidores van al centre comercial amb cotxe, dins o fora de la ciutat, també generen emissions i marxen amb els paquets embolicats i en bosses de paper o de plàstic. Igual que és cert que les infraestructures de les botigues estan construïdes amb maons i ciment, més subjectes a desgast. I també és veritat que els productes tampoc arriben sols a les botigues físiques, que també arriben empaquetats. A més, les botigues contenen equipaments amb una vida útil determinada i una compra està associada a un tiquet de paper, de vegades complementat amb tríptics d’ofertes i cartells per orientar-se. També és factual que les botigues consumeixen energia per mantenir la temperatura, així com aigua i químics per a la neteja. No estic segura de si tot això s’ha posat en una balança i s’ha mesurat correctament.

Del que no hi ha dubte és que el comerç tradicional aporta moltes altres externalitats positives de caràcter social. Per citar-ne algunes: dinamitza i dona vida a les ciutats, protegeix entorns urbans, afavoreix la convivència i cohesiona comunitats. Els llocs de treball que genera són de més qualitat si els comparem amb les condicions laborals dels repartidors. I ara, durant les setmanes de , il·luminen els carrers. La riquesa que es genera amb el comerç presencial beneficia més agents si ho comparem amb el comerç postal, en què una sola empresa està acaparant el percentatge de facturació més elevat. 

Notícies relacionades

Barcelona cobrarà des del març una taxa pel repartiment a domicili de productes ‘online’

¿On és Amazon Style? La primera botiga física d’Amazon

Potser sembla poca cosa davant la conveniència i rapidesa de tenir-ho tot a casa en 48 hores, però imaginar-se carrers cèntrics amb poc comerç produeix tristesa. I, per desgràcia, alguns carrers de Barcelona comencen a oferir aquest aspecte. El comerç local que no tingui un valor afegit anirà desapareixent, i ràpidament. L’alta sensibilitat del comerç minorista als canvis socials i econòmics ha sigut de sobra demostrada durant la crisi de 2008 i, de nou, durant la pandèmia. I les noves generacions de joves ja no saben el que és desconfiar de les compres per internet i només coneixen els nous productes a través de les xarxes socials. Però això no vol dir que no s’hagi de protegir i recolzar des de les institucions públiques.

En els dies previs de reflexió a l’escriptura d’aquest article, procurant ser congruent amb el contingut, em vaig proposar comprar presencialment una «L» per a la meva filla, que s’acaba de treure el carnet de conduir. He anat a dues ferreteries del barri, però no he tingut sort. Després d’investigar el tema, sembla que la podré trobar en un hipermercat al qual puc arribar a peu en 30 minuts. Em suposarà una dedicació de dues hores quan per internet haurien sigut 2 minuts i, segurament, a un preu més econòmic. Però em servirà també per fer exercici, que en aquestes dates és més necessari que mai.