Serrat, patrimoni de la humanitat

Ningú dubta de la importància de la música en la cultura contemporània. I dins de la música popular, els cantautors han tingut des de la segona meitat del segle XX un protagonisme especial. Les seves melodies, les seves lletres, la seva manera de vestir i de pensar han sigut compartides per milions de persones en llocs i moments molt diferents. Taral·lejar «‘caminante, no hay camino’» ha permès que gent de mig món es reconegui com a membre d’una mateixa comunitat. Una amalgama de gent molt diferent però que s’han emocionat amb les mateixes notes i amb la mateixa veu, la de Joan Manuel Serrat. La veu d’un noi del Poble-sec que mai ha deixat de cantar a l’amor, a l’esperança, al desig d’un món millor i que sempre ha aprofitat la seva connexió amb el públic per denunciar injustícies, plantar cara a dictadures i defensar la diversitat. Avui és possible passejar-se per mig món simplement dient que ets del país de Serrat, un país que comença a Barcelona i que acaba molt a prop de l’Antàrtida i on no caben ni Franco, ni Pinochet, ni Videla; on es dignifica el paper de les dones a qui se’ls va negar tot en un món patriarcal, es valoren les petites coses, s’adora els infants, es vibra amb el Barça i es protegeix el Mediterrani i no s’accepten impostures identitàries. Aquest país es queda aquesta setmana sense la veu en directe del seu fundador i cuidador durant cinc dècades. Però Serrat i la seva música continuen i seguiran amb el nostre agraïment i reconeixement: «Bravo, Serrat».