El xerpa trans

A continuació van algunes de les seves reflexions. 1) Està a favor de tot el que sigui ampliar drets socials de les persones trans. Ell ha vist durant massa anys com moltes d’aquestes persones –dones transgènere, sobretot– malvivien arraconades en la marginalitat. 2) Ara que els temps han canviat, els perfils trans també; «hi ha molta menys disfòria –diu–, les persones busquen canvis administratius, consells i acompanyament psicològic». S’han disparat les consultes, és veritat, però res semblant a un «contagi social». 3) La transsexualitat infantil és una realitat innegable, però que ningú pensi en decisions precipitades. El tractament a un nen transsexual és gradual: se li administren els primers bloquejadors en la pubertat i després vindran –si està clar– els factors hormonals; com a últim pas, la cirurgia de canvi de sexe. Però quan un menor –que rarament acudeix sense coneixement dels seus pares– demana modificacions corporals, s’estudia a fons tot el que té a veure amb la seva demanda per evitar destransicions que resulten molt doloroses; a Espanya amb prou feines arriben al 2%. Aquest és el panorama. Després cada un tindrà les seves opinions i sensibilitats. Però quant temps i disgustos ens estalviaríem si fóssim capaços de trobar xerpes de primera per a tots els debats.