Aquella corrupció de CiU

És interessant reflexionar sobre què provoca que una persona sucumbeixi davant la pressió de l’entorn. Però el cert és que les diferències conceptuals, de condició humana, no difereixen si els diners són per a les seves arques personals o per al seu partit, per exemple.

Ha passat un temps, i sembla que parlem del segle passat, però el cert és que farà uns set anys aquest diari obria a cinc columnes amb la informació que afectava les adjudicacions manipulades de l’empresa GISA, el seu president, el seu director general i l’entorn de la direcció de l’antiga CiU. Ara, tot torna.

En aquella ocasió la detenció d’un dels seus directius va provocar que algú de la direcció entregués a la Guàrdia Civil un maletí amb prou documents com perquè el terme «presumpte» fos difícil d’utilitzar. Pot ser que la seva acció estigués motivada per la por. O potser, per la sensació que un mal corrupte té sobre el cap: no haver actuat correctament.

Notícies relacionades

ERC poleix la malversació per evitar que es torni a utilitzar per «perseguir independentistes»

Twitter era una cerveseria de Múnic

El protagonista de la història de Ben Jelloun és enganyat pels mateixos corruptes. Perquè una vegada agafat entre facinerosos, o et converteixes en un d’ells o el patiment se’t carrega. És la moral de les novel·les de l’escriptor marroquí, establert a França, i en concret d’‘El hombre roto’.

Catalunya no s’escapa de la corrupció ni dels corruptes. Diríem que té matrícula d’honor en aquesta metodologia i, durant bastant temps, en va ser líder. En concret el nacionalisme català que es va fer servir a gust amb l’excusa de la pàtria. O la Nació. La memòria és feble, però l’actualitat és punyetera.