610,8 km | Article de Martí Saballs

Oracles inútils per al 2023

La capacitat de poder arribar al detall, dècimes incloses en termes macroeconòmics, a l’hora d’establir l’escenari de futur sempre impressiona

2
Es llegeix en minuts
Oracles inútils per al 2023

S’acosta cap d’any i a nivell mundial abunden les prediccions i vaticinis per al formidable 2023 que ens espera. És un divertiment tan necessari com inútil que sol revestir-se amb xifres de tot tipus en l’àmbit econòmic. Pronòstics que van des de l’evolució dels principals indicadors (inflació, PIB, atur) fins a conjectures sobre com els mercats financers (borses, renda fixa, matèries primeres, criptomonedes...) reaccionaran. Fins i tot la vivenda, principal inversió de compra d’un ciutadà en el món occidental, entra a les travesses. Per no parlar d’aquells que són capaços de predir apocalipsis de tot tipus, una constant en el pensament humà des que va sorgir l’‘Homo erectus’. 

La capacitat de poder arribar al detall, dècimes incloses en termes macroeconòmics, a l’hora d’establir l’escenari de futur sempre impressiona. Per a això serveixen els models estadístics i les cocteleres. Després venen una pandèmia o a un sàtrapa anomenat Vladímir Putin se li ocorre envair un país veí i els vaticinis es llencen a les escombraries. Per sort, les entitats, organismes, analistes financers i gurus diversos tenen per davant la possibilitat d’anar revisant pressupostos a mesura que les circumstàncies van canviant i així estem mes a mes. Els mitjans de comunicació, sempre atents per exercir d’altaveu de les últimes novetats i de les boles màgiques d’aquests bancs centrals, ministeris, l’FMI, l’OCDE i comissions europees que tan seriosament ens prenem.

I la pregunta necessària en qualitat d’inútil: ¿existeix un miniconsens d’escenaris previsibles una vegada desestimats els més negatius i els més positius? Sí. Aquest pot ser el recorregut de la temporada vinent:

1. Els tipus d’interès a Europa i els EUA seguiran pujant de manera gradual, amb més o menys agressivitat fins que la inflació caigui fins al 2%, cosa que no passarà fins al segon semestre del 2023.

2. Que la inflació torni a aquests nivells, ajudada per la pujada de tipus, dependrà tant de l’evolució de la demanda (l’economia xinesa és una incògnita a causa dels rebrots de covid) i de l’oferta. En aquest cas, sobre com evolucionaran els preus de l’energia. La guerra a Ucraïna i el seu esdevenir continuaran afectant el panorama energètic. Creix la sensació que s’enquistarà la situació actual durant tot l’any.

3. La pujada de tipus generarà decreixement econòmic en alguns països del nord d’Europa, sobretot Alemanya, durant dos o més trimestres. Espanya suportarà millor que la mitjana europea aquesta minicrisi. Hi haurà un lleuger repunt de la morositat, les empreses continuaran ajustant costos i el Govern subvencionant el que sigui necessari. En any electoral, des de l’Estat tot valdrà per seguir endeutant les futures generacions.

Notícies relacionades

4. Els mercats han descomptat aquesta situació. S’acomodaran a l’escenari. Qualsevol circumstància i xifra millorada servirà per animar la cotització de la renda fixa i de la renda variable, que va camí de tancar l’any recuperant part de les pèrdues.

5. Els inversors estan enfonsats en liquiditat. Vigilen el pati a l’espera de saber en què invertir. La punxada de la bombolla tecnològica el 2022 servirà per prendre posicions en aquells valors que mostrin creixements sostinguts i que vagin complint expectatives. Qualsevol bona notícia, com va passar a principis de segle, servirà d’esperó per animar les borses.