Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Uns pressupostos per a la reactivació econòmica
Necessitem uns nous pressupostos que vetllin pel foment de l’activitat econòmica, la reactivació i la recuperació social
El consens, la concertació i el diàleg socials són absolutament imprescindibles per al progrés i l’impuls d’inactives proactives que ajudin a resoldre les necessitats latents de la ciutadania i, també, del teixit productiu del territori. D’això en sabem, i molt, els agents socials més representatius del país i per això, fa pocs dies, en el marc del Consell de Diàleg Social, hem assolit un acord sobre un seguit de mesures amb vista als Pressupostos del 2023, que marcaran un abans i un després en el diàleg social a Catalunya. Som davant d’un acord que encara el futur i situa el nostre esperit proactiu, de col·laboració i cooperació en la construcció de polítiques públiques orientant el progrés del país en defensa dels interessos econòmics i de l’avenç social.
L’acord s’orienta cap a la reactivació econòmica i la regeneració del nostre teixit productiu amb un conjunt de propostes que pretenen garantir la viabilitat de les nostres empreses i els llocs de treball, com són la garantia de l’execució dels 680 milions d’euros del Pacte Nacional per a la Indústria, i el compromís d’assegurar l’horitzó 2025 de 3.270 milions que hi figuren. Així mateix, volem facilitar l’inici de les activitats empresarials i els tràmits administratius relacionats amb l’activitat econòmica, accelerant i assegurant el desplegament de l'Oficina Empresarial i de la Llei de la Finestreta Única Empresarial, una mesura especialment rellevant per resoldre els colls d’ampolla en la tramitació dels expedients d’inici d’activitat on intervenen àmbits administratius de la Generalitat de Catalunya.
Entretots
La predistribució de recursos per generar activitat ens garanteix llocs de treball, que és la millor política social. Però després ens cal progressar en matèria de formació professional per garantir el lligam entre oferta i demanda al mercat de treball. En les mesures acordades hem volgut projectar la millora de tot el que no s’ha fet bé en aquest àmbit. Des de la millora de la informació que es rep des del Departament d’Educació per a la concertació de les polítiques als nous espais que s’estan desplegant, fins a la revisió dels mecanismes de matriculació i assignació de les places, o la millora de la prospectiva.
Pel que fa a les polítiques actives d'ocupació, volem posar en relleu la importància de fer més efectiu i eficaç el Servei Públic d'Ocupació de Catalunya per a poder engegar accions que promoguin l'orientació, intermediació i qualificació de les persones treballadores, i que ajudin a posar remei a l'atur estructural i als canvis en el teixit productiu davant la transició verda i la transició digital. I destaca el compromís de dotar de recursos el Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya per tal que es pugui assumir de forma íntegra la competència d’execució de formació bonificada o de demanda que ens permetrà resoldre un problema endèmic de falta d’eficàcia que ens feia perdre la disponibilitat d’almenys 70 milions d’euros anuals.
Finalment, quan les persones no hagin trobat feina, i quan les mesures de formació i qualificació professional no ho garanteixin, també s’han volgut desplegar mesures socials d’especial rellevància. En aquest sentit, la millora de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC) era un greuge històric que calia resoldre; una anomalia tècnica que generava distorsions en el disseny del conjunt de polítiques socials. Aquesta millora també s’ha traçat conjuntament amb compromisos que els previsibles estalvis o eficiències que produirà el progressiu desplegament de l’Ingrés Mínim Vital i la Renda Garantida de Ciutadania vagin orientats a millorar els mecanismes d’inclusió social i integració laboral perquè les persones puguin empoderar-se per transitar cap al mercat de treball.
Necessitem uns nous pressupostos que vetllin per fomentar l’activitat econòmica, la reactivació i la recuperació social, a través d’unes propostes que es treballin de forma conjunta i amb la mirada centrada a sortir de la crisi inflacionària i aprofitar també les noves oportunitat que es presenta l’actual conjuntura. Apressem, per tant, el Govern de la Generalitat, que és qui en té la màxima responsabilitat, a gestar els consensos necessaris perquè aquests pressupostos tirin endavant, i els grups parlamentaris a fer-ho possible. Cada dia que passa sense uns nous pressupostos és una oportunitat perduda de capacitat de reactivar-nos, de promoure riquesa i garantir feina de qualitat a les persones del nostre país. No hi ha pròrrogues que valguin, a menys que sigui per certificar un context que no volem: el del fracàs de la política.
