Article de Ruth Ferrero-Turrión Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
Reforçar les aliances en el temps mort: jo a Minsk i tu a Washington
Les guerres no es guanyen només amb relats, també fan falta aliances estratègiques i militars que permetin arribar a posicions més fortes sobre el terreny
La guerra a Ucraïna no només es lliura sobre el terreny. Això ha sigut un fet des de l’inici de la invasió russa d’Ucraïna. Si sobre el terreny el protagonisme l’han tingut les ofensives i contraofensives i els bombardejos a infraestructures crítiques, més enllà de l’escenari de la guerra convencional, també existeix una acarnissada batalla per la conquesta del relat i el suport de propis i estranys. Zelenski ho va saber identificar de manera immediata durant els primers compassos del conflicte i ha aprofitat cada oportunitat que ha tingut per fer-se omnipresent en parlaments, conferències, festivals de diversa naturalesa, fins i tot ho ha intentat, sense èxit, en el mundial de Qatar, a fi de guanyar la batalla pel relat. A Putin li va costar una mica més, però de seguida es va adonar que havia de sortir del seu búnquer, abandonar la seva zona de confort i deixar-se veure en diferents fòrums si, efectivament, volia que el seu relat també anés més enllà de les informacions elaborades amb mim per les televisions russes.
Però òbviament les guerres no es guanyen només amb relats, també fan falta aliances estratègiques i militars que permetin arribar a posicions més fortes sobre el terreny. I això és precisament el que s’ha pogut veure durant els últims dies. Les visites de Vladímir Putin a Minsk i de Volodímir Zelenski a Washington són una bona prova d’això, però, sobretot, denoten un moment crucial en la guerra. És el reconeixement mutu que aquest conflicte no té aparences d’acabar a curt termini i que és d’esperar, almenys, una nova ronda de combats a mitjà termini.
Malgrat algunes especulacions i que, per descomptat, els combats prossegueixen en el terreny, el cert és que en aquest punt s’assisteix a una mena de paràlisi bèl·lica. I aquest és el moment que ha sigut elegit pel líder rus i l’ucraïnès per desplegar una ofensiva diplomàtica sense precedents des del mes de febrer.
Així es podia veure com Putin tornava a Bielorússia després de diversos anys d’absència. Convé recordar que aquest és el primer viatge que realitza a Minsk des del 2019, abans de la covid-19 i de les protestes antigovernamentals del 2020. El mer fet que Putin hagi realitzat aquest viatge indica l’extrema rellevància estratègica que per a Rússia té aquest país. A més, aquesta visita succeïa en un moment en què les especulacions alertaven sobre la possibilitat que Moscou estava preparant una nova ofensiva a través del territori bielorús en un nou intent d’aconseguir Kíiv i intentar canviar el règim, una acció que ja havia intentat sense èxit al febrer. Més enllà d’especulacions, el cert és que Putin anava acompanyat pels seus ministres d’Exteriors i de Defensa, una cosa que fa pensar que l’objectiu concret de la visita era recolzar sense fissures al més alt nivell el firmat fa poques setmanes. Rússia té bases militars, avions de combat i soldats desplaçats en aquest país, tot i que Lukaixenko sempre ha utilitzat el discurs de la defensa fronterera per evadir la seva participació directa en la guerra a Ucraïna. D’aquesta manera el resultat de la visita hauria sigut reforçar el suport en matèria de defensa, però, sobretot, articular una estratègia conjunta en relació amb la pressió política i econòmica provocada per les sancions occidentals.
Entretots
Per la seva banda, Zelenski ha aprofitat aquest moment del conflicte per realitzar el seu primer viatge a l’estranger des del començament de la invasió, cosa que és indicatiu de l’enorme seguretat que té en la seva posició actual, però també que la guerra es troba en un moment vall. A més, aquesta visita ha tingut lloc quan el Congrés estava a punt de votar el paquet més gran d’ajuda a Ucraïna per una suma de 45.000 milions de dòlars quan està a punt de donar-se el relleu a la Cambra entre demòcrates i republicans. La presència física de Zelenski cobra, per tant, un sentit més gran, en tant que el que volia aconseguir era un suport sense fissures dels dos grups a la causa ucraïnesa. I, de moment, ha aconseguit el seu objectiu, l’armament i els diners que li feien falta.
Aquestes dues visites mostren l’assumpció pels dos contendents que no només és imprescindible tenir aliats, sinó que a més és essencial convèncer-los que existeixen possibilitats de victòria, signifiqui el que signifiqui això.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
Volodímir Zelenski Guerra Rússia - Ucraïna Rússia Bielorússia Vladímir Putin Estats Units Ucraïna Joe Biden