Els moments favorits

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

23 de desembre del 2022. 11:54

0 Comentaris

Quan em vaig mudar. Quan vaig arribar a la porta d’embarcament del vol a Santander suant, asfixiat, amb cara de moribund, i ja era tancada, però tot i així vaig passar. Quan vaig sortir al ‘Telediario’. Quan vaig anar 11 vegades a buscar gel durant la festa d’inauguració del pis. Quan em vaig disfressar de Pablo Casado visitant una macrogranja de porcs i no em va reconèixer ningú. Quan tot just arribar a Llorca, vaig baixar del cotxe i un desconegut em va dir: «¿Tallón?». Quan inesperadament em van passar a ‘business’ en un vol a Mèxic. Quan Eva Orúe va dir a qui li concediria el Nobel: quin riure. Quan van reservar, només per a mi, una masia sencera a Fontanars dels Alforins, i es va armar una de grossa. Quan vaig tornar a caure per unes escales i vaig acabar a l’hospital. Quan un taxista ens va explicar a Silvia Sesé i a mi com havia fabricat un motor d’hidrogen. Quan vaig conèixer Belén Gopegui. Quan va ploure a bots i barrals a Cartagena i no va anar ni Déu a la presentació. Quan Russell Banks va tornar a publicar un altre llibre en espanyol. Quan Jorge Drexler es va posar a cantar Leonard Cohen després de dinar. Quan vaig fer el pregó a Valladolid. Quan vaig foradar en quatre llocs diferents la paret només per penjar un quadro. Quan l’Helena va treure el seu primer deu. Quan vaig conèixer Valeria Palmeiras. Quan em vaig trobar Alejandro Simón Partal a Fuerteventura; i, després, en molts altres llocs. Quan Cachito em va regalar part de la biblioteca del seu pare, Enrique Álvarez. Quan Emiliano Monje em va ensenyar el llamp que li va caure a sobre fa dos anys, tatuat a tot el cos. Quan vaig estar quatre dies seguits menjant el mateix: ‘cocido’ de la meva mare. Quan vaig arreglar una aixeta. Quan vaig arreglar un llum. Quan vaig arreglar la rentadora, que, segons vaig saber després, no estava espatllada. Quan a la fi vaig ordenar la meva biblioteca. Quan la reina Letizia va recomanar ‘Rewind’. Quan només l’avió a Galícia va aconseguir sortir de Gran Canària durant el temporal ‘Hermine’. Quan van arribar, per correu postal, les galetes de Dores Tembrás. Quan vaig conèixer Esther García Llovet. Quan vaig apadrinar un arbre a Manresa. Quan em vaig disfressar de Joshua Cohen. Quan, enmig d’una festa memorable, va irrompre la Policia Nacional, i la festa, lluny d’acabar-se, encara va millorar. Quan la pluja va destrossar, però no va derrotar el Sant Jordi. Quan vaig conèixer Jesús Carrasco. Quan vaig pixar quatre vegades en un vol Barcelona-Santander. Quan em vaig oblidar la motxilla en un tren de Rodalies i, quan vaig tornar, el tren i la motxilla seguien allà. Quan em vaig llevar a les set del matí en un hotel de Pamplona, em vaig ficar a la dutxa i, durant els deu segons més anguniosos de la meva vida, no vaig ser capaç de dir-me a quina ciutat era. Quan em vaig banyar en una bassa de Pollença. Quan les formigues van envair la cuina. Quan em van preguntar quin era el meu bar preferit de Madrid i vaig respondre que el bar Pepinillo, a Ourense. Quan vaig dinar amb Mariana Enríquez, Esther Gómez i la meva filla a la Corunya. Quan vaig trobar el títol de la pròxima novel·la. Quan vaig rebre un àudio de WhatsApp en què em revelaven on és l’escultura de Richard Serra.