Article de Verónica Fumanal Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
¿Qui guanyarà les eleccions del 2023?
El tercer partit i amb quina força compti podria determinar el Govern d’Espanya, més que el primer
Espanya s’enfronta a un any electoral d’altíssim voltatge. Si pensàvem que res podia superar el 2019, el 2023 s’espera encara més intensitat si és possible, a causa del xoc de trens ideològic que auguren els dos grans partits. Si algú els assegura que un o l’altre guanyarà les generals és que està intentant influir, però sense base científica. En aquests moments, a gairebé un any de les eleccions la distància és tan petita i les variables tan fluctuants que resulta impossible assegurar amb certesa què passarà quan Feijóo s’enfronti a Sánchez a les urnes... tot i que ja se sap, sempre hi ha qui dirà que ja ho sabia, perquè, al cap i a la fi, és una qüestió d’atzar al 50%. Però ¿quines qüestions seran importants per determinar el resultat?
Entretots
28 de maig
La política és, també, un estat d’emoció, i, per tant, la lectura que es faci de les eleccions municipals i les autonòmiques convocades seran determinants per afrontar les eleccions generals. L’optimisme i les expectatives són factors determinants del vot; per exemple, si un partit aconsegueix generar un entorn favorable cap a les seves possibilitats s’activa l’efecte carro guanyador, mentre que, si sembla que té poques possibilitats, les poques que té s’acaben diluint. Així que la batalla pel relat al maig serà preelectoral, però també i amb més afany si cap, postelectoral.
Economia domèstica
Les enquestes continuen marcant una divergència entre la situació personal i la nacional, mentre que la primera és bona o molt bona per a gairebé el 70% de la població, quasi el mateix percentatge assegura que és dolenta en l’àmbit nacional. La campanya de l’oposició sobre l’apocalipsi zombi econòmic que sotjava la suposada tardor calenta ha quedat en uns indicadors bons, fins i tot per sobre de la mitjana. Però si fins i tot la Unió Europea ha aprovat el que el PP va anomenar l’«estafa ibèrica», és a dir, el límit del preu del gas. Així doncs, Espanya no va malament, tenint en compte la situació internacional, tanmateix, l’oposició ha aconseguit vendre una sensació de crisi incipient que altera la percepció entre el que es viu en l’àmbit personal i el que es creu en el macro.
La tercera posició
Notícies relacionadesNo apostaria que a Espanya no repetirem eleccions generals, ni que qui guanyi les eleccions governi. El tercer partit i amb quina força compti podria determinar el Govern d’Espanya, més que el primer. En aquest sentit, resulta fonamental aclarir la incògnita d’«allò de Yolanda», és a dir, serà capaç la vicepresidenta de formar Sumar de veritat, amb la integració de totes les forces a l’esquerra del PSOE o per contra hi haurà una nova divisió en l’espai amb dues llistes, la de Sumar i la d’UP. En aquest sentit, també serà important el percentatge de vot de Vox i la capacitat de Feijóo d’ampliar la seva base electoral des del centre, altrament, no tindran prou força per formar govern sols.
Disfrutin de la treva política, el 2023 ve fort.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
