Com acabar l’any

Una part del 2022 quedarà en via morta, amb un rastre sense sentit, de dolor i divisions. I el dia a dia seguirà amb els ‘in’ i els ‘out’. El més ‘out’ del 2022 ha estat lligar a perruqueries unisex; dissertar sobre Netflix als sopars d’amics; afirmar que la inflació és un mite; les indigestions de sushi; criticar els pantalons ‘pitillo’ de Pedro Sánchez; dir d'una salsa que és “divina”; anar a Matines en uniforme de ciclista; vaticinar una altra decadència d'Occident; mirar TV-3; passejar el ca simpàtic per seduir la veïna del cinquè; Trump i el cava àcid; les corbates amb elàstic; el retorn de les novel•les mal escrites. També dir-se liberal i ser llibertari; presentar-se com a conservador i ser reaccionari; confondre economia de mercat amb les criptofinances; el quètxup asiàtic; la democràcia exacerbada; suposar que el socialisme sobreviu; posar un altar a Zelenski; considerar fatxa tot allò que es belluga; el jacuzzi a la miniterrassa; el robot domèstic per llustrar-se les sabates; confondre autoritarisme amb totalitarisme; preferir Santa Claus als Reis d'Orient; les empaties de Yolanda Díaz; la dreta que no té mà esquerra; el frau 'woke'; la Barcelona d'Ada Colau i la transubstanciació de Xavier Trias.

Notícies relacionades

Illa i Sánchez: normalitat i provisionalitat

Multireincidents, el camí més llarg és l’eficaç

¿Com començar l'any 2023 amb bon peu? Per exemple: llegir Ortega; posar-se el pijama; no furgar-se el nas al metro; idear un bon pla de pau per a Ucraïna; donar el bon dia al Rodalies; respectar el principi monàrquic; estalviar com si fóssim de classe mitjana; oblidar el podòmetre de calories al calaix; voler informar-se millor per internet; usar la forquilla; no sortir del gimnàs cantant ‘Yo soy aquel’; tornar a les pel•lícules de Jacques Tati; anar a balnearis tranquils; la prosa d'Azorín; llegir l'Antic Testament; la sopa de ceba; les estovalles a quadres; posar-se pigues; recordar els morts; la pintura de paisatge; les gavardines de tota la vida; anar al barber i no a la perruqueria; deixar la bicicleta i tornar a caminar; esmorzar ous remenats.

Com és previsible, continuarà sent ‘out’ que et pugui casar un algoritme; els vestits de reixeta; dir que fa falta un Maig de 1968; creure's els desvaris freudians de Slavoj Zizek; dir que Espanya és el problema i Europa, la solució; dir que Europa és el problema i Espanya, la solució; no saber que existeixen problemes sense solució; posar preguntes sobre la taula; els ‘shorts’ amples; els tòpics de l'Espanya buidada; les rotondes de l'Espanya lletja; omplir-se la boca amb les classes vulnerables i desprestigiar el creixement econòmic; qualsevol taula de diàleg amb ERC; confiar encara en Erdogan; treure les bombolles al xampany; encriptar les teves confessions sense confessar; dir “el meu” cardiòleg i “el meu” gestor; creure's fi i ser cursi; suposar que el nyap és un art; rebre les visites en barnús; explicar dues vegades el cap de setmana al Nepal; queixar-se dels patinets que serpentegen per les voreres; els taxistes d'extrema dreta i d'extrema esquerra; parlar de vins amb buquet aflautat i un toc de palla; repetir de croquetes. El més ‘in’: saber callar. ‘Out’: parlar per no dir res.’Out, okupar. ‘In’: pagar el lloguer.