El ‘hat trick’ de Netflix

Hi ha més indicadors que donen bon compte de la popularitat de ‘Miércoles’. L’actriu Jenna Ortega va sumar 10 milions de seguidors al seu perfil d’Instagram poc després de l’estrena de la sèrie, el ball del quart episodi s’ha convertit en tot un fenomen viral a TikTok i les sabates que porta la protagonista s’han convertit en el cobejat objecte de desig d’adolescents de tot el planeta. 

Aquest èxit arriba en un any particularment complicat per al negoci del vídeo sota demanda. Netflix, més que cap altra plataforma, necessita victòries per recuperar la confiança dels inversors. La caiguda de subscriptors que la companyia va experimentar al primer semestre va posar sobre la taula una realitat antipàtica: aconseguir que el client tingués contractat el servei els 12 mesos de l’any podia ser fàcil quan es repartia el mercat amb Prime Video, però ara, amb molta més competència i una crisi econòmica que ofega les economies familiars, retenir subscriptors no és tasca fàcil. El 2022, de fet, s’ha convertit en una prova de resistència de la fidelitat dels clients cap a les plataformes que té contractades. 

Netflix és molt conscient que amb l’experiència ja no n’hi ha prou per ser considerat un servei imprescindible, sobretot amb un mercat ple d’alternatives amb catàlegs solvents a preus més assequibles. També sap que el famós FOMO (la por de perdre’s les coses que afligeix gran part de la societat digitalitzada) pot ser l’anhelat antídot contra l’abandonament. Per generar en els clients la sensació que es perdran una cosa important al donar-se de baixa hi ha poques coses més efectives que els programes culturalment rellevants a nivell mundial. D’allà el mèrit de ‘Miércoles’. Ha aconseguit, igual que ‘El juego del calamar’ i ‘Stranger Things’ abans que ella, una fita molt més important que un mer titular: que els usuaris sentin que formen part d’un fenomen de ressonància mundial. Aquest impacte en un audiovisual cada vegada més saturat els dona cert avantatge.

Netflix té diversos asos a la màniga perquè un fenomen faci eclosió a nivell mundial de tant en tant. En primer lloc, el coneixement de la seva audiència, que l’orienta sobre quins programes tenen més acollida i, per tant, les produccions en què hauria d’invertir. També disposa d’una sofisticada arquitectura de recomanació que tendeix a presentar el producte que interessa de forma destacada i personalitzada per a cada usuari. El seu servei compta, a més, amb una cobertura global en 190 països que li dona accés a més de 223 milions de subscriptors de pagament. I les seves campanyes de màrqueting, cèlebres per la seva originalitat i desimboltura, aconsegueixen colar-se en la conversa amb extraordinària facilitat. 

Notícies relacionades

Set sèries bones i curtes per recuperar aquest Nadal

‘The Witcher: El origen de la sangre’: així no es construeix un univers durador

Pot ser que ‘Miércoles’ ho tingués tot de cara per triomfar (un creador de prestigi, un públic objectiu clar, moments molt ‘tiktokejables’, una propietat intel·lectual coneguda...), però no sempre un munt d’ingredients de qualitat mariden bé i aconsegueixen conquerir el paladar de l’espectador. Al món de l’audiovisual no hi ha garanties i Netflix ho sap bé. Tot èxit sempre implica un factor agitat, per això l’estratègia moltes vegades implica produir molt per aconseguir colar un programa en l’imaginari global, encara que implica invertir en moltes altres estrenes que passin sense pena ni glòria. 

Ted Sarandos, màxim responsable de continguts de la companyia, declarava recentment que Netflix aspira a estrenar un programa amb el potencial de ‘Miércoles’ tots els mesos de l’any. De recursos en tenen de sobra. Ja veurem si compten, a més, amb el favor del públic per aconseguir-ho.