Àgora Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
La protecció constitucional del debat parlamentari
És preocupant que les innovacions jurisprudencials no es produeixin per raons constitucionals imparcials, sinó per raons parcials determinades pels colors als quals els magistrats deuen fidelitat
El Tribunal Constitucional (TC) acaba de suspendre cautelarment la tramitació parlamentària de les esmenes que modifiquen la llei orgànica del Poder Judicial i la llei orgànica del Tribunal Constitucional, fetes a una proposició de llei orgànica de reforma del Codi Penal.
Una estreta majoria conservadora del TC considera que hi ha una aparença de violació dels drets fonamentals dels diputats blaus, basada en la falta d’homogeneïtat o congruència entre les esmenes i la proposició de llei en qüestió. El dret d’esmena no pot servir, com a porta posterior, per colar un tema diferent a què tracta la iniciativa legislativa en tramitació.
Tal com reconeix el diputat Jaume Asens, ponent morat d’aquesta proposició de llei, legislar a partir d’esmenes és una mala pràctica. Aquesta mala pràctica encara em sembla més qüestionable quan és orquestrada pels grups que ocupen el Govern, perquè impedeix a l’oposició presentar esmenes sobre les esmenes.
A més de pertorbar el debat parlamentari, aquesta mala praxi sol generar dificultats a múltiples actors (no només polítics, sinó jurídics, econòmics i socials) a l’hora d’identificar o preveure en quin text jurídic t’han colat o et colaran una esmena que afecta el teu sector o àmbit d’interessos. Tot això pot perjudicar la formació de l’opinió pública i la deliberació democràtica en general.
El mateix Asens, en canvi, titlla l’actuació del TC de cop a la democràcia. Malgrat que amb paraules menys exagerades, és freqüent qüestionar en termes democràtics l’actuació dels tribunals que es dirigeixen a controlar l’activitat legislativa i la llei com a resultat d’aquesta activitat. ¿Per què un grup reduït de magistrats tindrien que ser els encarregats de concretar el significat i l’extensió d’uns preceptes constitucionals, sovint oberts o vagues, en contra de l’opinió dels representants democràtics?
Una resposta habitual sol ser que els tribunals s’encarreguen de protegir els drets bàsics dels individus i les minories contra els abusos de la majoria. A més, en el supòsit que ens ocupa, el TC també vetlla pel correcte debat parlamentari i la bona deliberació democràtica. És a dir, protegint el dret fonamental de participació política dels diputats i grups de l’oposició, el TC també protegeix la democràcia i el pluralisme polític com a grans valors constitucionals.
Múltiples polítics i juristes han criticat que aquest control constitucional es porti a terme com a mesura cautelaríssima durant la tramitació parlamentària, cosa que es percep com una invasió a l’autonomia i inviolabilitat parlamentàries. Malgrat la novetat d’aquest tipus de control constitucional d’entrada, té la virtut de fer més pràctica la possibilitat de superar-lo: només fa falta una nova tramitació en forma d’iniciativa legislativa independent. Vull dir que pot ser més pràctic un control durant la tramitació que no un control posterior de la llei per motius procedimentals, ja que l’últim podria trigar molts anys, amb la probabilitat que es perdessin les majories parlamentàries o condicions polítiques necessàries per corregir els defectes en la tramitació parlamentària.
Entretots
A continuació abordaré dos problemes que em semblen més rellevants. Seguint l’estela del combat judicial contra el procés, s’alimenta cada vegada més el govern dels jutges en possible detriment del govern dels representants. En aquest sentit, convindria repensar l’autonomia i inviolabilitat parlamentàries. Si els parlaments volen defensar legítimament la seva autonomia i inviolabilitat davant intervencions judicials externes, haurien d’enfortir els seus mecanismes interns de control de les majories i de protecció de les minories. Massa sovint, en el si de les cambres impera la tirania de la majoria i no s’emparen efectivament les minories.
D’altra banda, també és preocupant que les innovacions jurisprudencials no es produeixin per raons constitucionals a què podríem dir imparcials, sinó per raons parcials determinades pels colors als quals els magistrats deuen fidelitat (per no dir servei). Aquesta parcialitat es manifesta en la desgraciadament habitual divisió del TC en els blocs conservador i progressista. Un remei clàssic contra la falta d’imparcialitat rau en la vinculació del precedent: és crucial que, sigui el color que sigui, els casos similars es resolguin similarment. I és que potser ens trobem davant una guerra entre colors més que entre jutges i legisladors.
