Article de Care Santos Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
L’ensopida de la festa
Que el passat no dolgui. Que allò fet, dit, perdut, el que deixem per fer o dir o intentar, no ens espatlli la pau del present. Això vull de tu, 2023
Des de fa uns anys la meva relació amb el Cap d’Any no fa més que empitjorar. Em temo que mai he sigut l’ànima dels cotillons. Però recordo haver assistit a algun fa dècades i no passar-ho del tot malament, malgrat el meu tossut costum de no beure i l’hàbit, que també apressa, de ficar-me al llit aviat. En resum, jo sempre he sigut l’ensopida de la festa, raó per la qual fa molt que vaig decidir quedar-me a casa per Cap d’Any i muntar-me una celebració a la meva mida. És a dir: parella, fills, música, ‘comfort food’, brindis i raïm. I després de la campanades, sofà i ‘Cachitos’, el programa de La 2 que et permet ballar, cantar, posar-te nostàlgica i riure una estona, tot a un temps. A casa meva no hi ha Nit de Cap d’Any sense ells. Per cert: gràcies, Pablo González Batista i Antonio Vicente, els guionistes, per aquests rètols gamberros i políticament incorrectes que són absolutament únics en tota la televisió. Sense vosaltres, el meu trànsit d’un any a l’altre seria molt més insípid.
Entretots
Jo també vaig ser de les que escriuen llistes de desitjos d’any nou. Vaig escriure moltes vegades «treure’m el carnet de conduir» fins que ho vaig fer, amb gairebé 50 anys. Moltes d’altres vaig posar «perdre deu quilos», fins que em vaig conformar, o em vaig rendir o em vaig acceptar, qui sap. Primer els desitjos eren deu, però de sobte em costava arribar a cinc. Els actuals –si els escrigués– serien només un parell i gens èpics, però molt exigents. Que no em faltin les persones amb qui el temps, el meu temps, té sentit. Que l’any que entra no ens foti massa o que, si ho fa, sigui d’una manera creativa, profitosa, esmenable o rescabalable. És a dir, explicable. Que el final de 2023 ens trobi sencers per dins i per fora. Que ens deixi intacte l’entusiasme, tot i que sigui en part, i les ganes de cantar, ballar, riure i veure ‘Cachitos’. Que el món aguanti, i nosaltres amb ell. I, sobretot, que el passat no dolgui. Que allò fet, dit, perdut, el que deixem per fer o dir o intentar, no ens espatlli la pau del present. Això vull de tu, 2023.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
