Benet XVI: un llibre obert

El lema del papa Innocenci IV era ‘Sedens ago’ (fins quan descansi, treballo). Segurament, quan el cardenal Ratzinger va ser escollit nou papa sentia una cosa semblant. A ell, que volia retirar-se, li tocava ara treballar més que mai. Vaig tenir l’oportunitat de ser a la plaça de Sant Pere, aquell 19 d’abril del 2005. Feia dos anys que estudiava a Roma i, al saber que hi havia fumata blanca, vam córrer cap al Vaticà. Tots miràvem de ficar-nos en una plaça enorme que s’havia fet petita. El nom del cardenal Joseph Ratzinger era en boca de tots. El seu i el del cardenal de Milà, Carlo M. Martini... L’escollit va ser ell i no hi va haver sorpresa. Ell va presidir les exèquies de Joan Pau II i ell també era qui coneixia millor la cúria romana, i que podia posar-se a treballar l’endemà mateix de ser escollit. Era el candidat.

No tothom ho veia així. De fet, no pocs van quedar desil·lusionats. La imatge que se’n tenia anava molt unida al seu càrrec de prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe (abans Sagrada Congregació del Sant Ofici, i abans encara Sagrada Congregació de la Romana i Universal Inquisició). I aquesta era la imatge més potent que es tenia d’ell. Una imatge que anava unida a les ombres de la història, unes ombres que s’associaven (injustament) a ell. Però llavors va ser el moment per conèixer de veritat qui era Joseph Ratzinger. Junt amb els prejudicis, se sentien veus que en parlaven molt positivament, gent que l’havia conegut de prop: que coneixia la seva gran humilitat, equiparable a la seva gran intel·ligència. Perquè, sense cap dubte, és una de les ments més brillants que ha tingut l’Església dels segles XX i XXI. Llavors, algú ens va dir: «Al papa Ratzinger, per comprendre’l cal llegir-ho». Certament, veníem del gran pontificat de Joan Pau II, el papa que es menjava les multituds, que connectava amb tots, que viatjava per tot arreu, que despertava passions... ¡un gegant! I ara ens trobàvem amb un pontífex més tímid, que preferia la tranquil·litat, la trobada personal..., i que ara es veia abocat, gairebé de manera brusca, al gran atri del món. Però tenia raó: si volíem entendre'l calia llegir-lo.

Notícies relacionades

Mor el papa emèrit Benet XVI

¿Com serà el funeral de Benet XVI?

Per saber qui era Benet XVI, entrar al seu cor i conèixer la seva experiència de Déu recomano llegir les seves tres (breus) encícliques: ’Deus Caritas est’ (2006), ‘Spes salvi’ (2007), ‘Caritas in Veritate’ (2009). Escrites de pròpia mà, sense intermediaris entre ell i el lector. I si es vol saber què pensava de tots els temes d’actualitat, s’ha de llegir els llibres-entrevista que li va fer Peter Seewald quan era cardenal (’La sal de la tierra’, 1996) i després papa (’Luz del mundo’, 2010). Una finestra oberta al seu pensament més personal. Conversa sense filtres, i parla honestament, gairebé ingènuament, davant d’un món que sovint destrossa qui s’atreveix a exposar-se i mostrar-se tal com és.

I encara, si es vol saber quina ha sigut la seva vida, el seu procés humà i personal, el seu recorregut espiritual i intel·lectual, els seus somnis i anhels, dificultats i inquietuds, reptes i encerts, recomano una obra mestra, una esplèndida biografia (’Benedicto XVI. Una vida’, 2020). Té més de mil pàgines, però igualment és una obra mestra. Per tant, si volem entendre qui va ser Benet XVI cal llegir-lo. Possiblement, això ho farà poca gent; i, en canvi, molts parlaran d’ell sense saber. No és just. Però així som els humans. De tota manera, puc dir que des que el vaig veure sortir al balcó de la plaça de Sant Pere aquell llunyà 2005 fins ara, a finals del 2022, el meu pensament sobre Benet XVI ha madurat. Crec que és un dels pontífexs més importants que hem tingut. Ha buscat sincerament la veritat. L’ha buscat i l’ha estimat, ja des que era un jove seminarista a Freising, i mai ha deixat de buscar-la en la vellesa. Home de visió profunda, amb cert to profètic (recomano el seu discurs sobre el futur de l’Església el 1969, transcrit en el llibre ‘Fe i futur’, 2007). Un home que, n’estic segur, ha plorat amb sincer penediment els seus errors i mai s’ha vanagloriat dels seus encerts. Un últim apunt: sobre la pel·lícula ‘Los dos Papas’ (2019), que tot i que em va agradar crec que no és justa la imatge que dona del papa Benet. Ell ha tingut un cor humà, bo i savi.