Article de Montse Santolino Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.

Més nits de pau

Tot i que per les notícies sobre inseguretat podria semblar una altra cosa, el soroll dels veïns és amb diferència el principal conflicte a les ciutats de l’àrea metropolitana

1
Es llegeix en minuts
El ruido tensiona Enric Granados: 1.695 vecinos, 1.324 sillas.
Una protesta silenciosa (a ratos) denuncia el ruido que las terrazas causan en esa calle que, aunque sin apenas tráfico, vive en permanente tensión.

El ruido tensiona Enric Granados: 1.695 vecinos, 1.324 sillas. Una protesta silenciosa (a ratos) denuncia el ruido que las terrazas causan en esa calle que, aunque sin apenas tráfico, vive en permanente tensión. / Manu Mitru

La nit de Cap d’Any és una d’aquelles nits de l’any en les quals està socialment acceptat que els veïns faran soroll, i que cap patrulla apareixerà per evitar-ho. No és un tema menor. Tot i que per les notícies sobre inseguretat podria semblar una altra cosa, el soroll dels veïns és amb diferència el principal conflicte a les ciutats de l’àrea metropolitana, segons l’última enquesta de victimització de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

El problema ve de lluny, però el confinament i el teletreball ens han fet molt més conscients i exigents de benestar sonor. Les combinacions, poc casuals, de gent amb horaris i activitats incompatibles, i les condicions socioeconòmiques agreugen la situació. El silenci és un luxe i, amb les queixes per soroll, la relació inversament proporcional ho fa evident: se’n queixa molt més la gent amb més nivell socioeconòmic i cultural, tot i que sempre hi ha més embolic on la gent viu amuntegada en pisos petits amb envans de paper.

Entretots

Publica una carta del lector

Escriu un post per publicar a l'edició impresa i a la web

Notícies relacionades

El soroll i el conflicte són inherents a la vida urbana, però la gestió policial de la convivència no hauria de ser-ho perquè lluny de facilitar-la, l’entorpeix: ningú aprèn a dir, ni a escoltar, ni a cedir, ni a entendre. A l’àrea metropolitana, fins i tot el municipi més petit té la seva policia local (i a cada succés que crida l'atenció els alcaldes no triguen a demanar-ne més efectius), però ni la meitat d’ajuntaments tenen serveis públics de mediació ciutadana, ni els sol·liciten ni promocionen tant com la policia. Estudis recents indiquen que, lamentablement, un 95% de la ciutadania no sap que existeixen aquests serveis. Les mateixes fonts revelen altres dades descoratjadores: només un 27% de la població metropolitana, amb els 36 municipis, diu que coneix bé els veïns. Gairebé la meitat dels entrevistats els coneixen poc o molt poc. La font de totes les inseguretats és aquí.

Bon any i els millors desitjos: més nits de pau, menys punitivisme, benvingudes les ajudes per insonoritzar pisos, i tant de bo hi hagi molta més interacció amb els nostres veïns i veïnes.

Temes:

Cap d'any