M’agrada tot

Sempre he dit que m’agraden Los Chichos i Los Chunguitos i qualsevol tipus de so anomenat ‘quinqui’, ja que eren bandes sonores del cine d’una època i sempre sonaven a la discoteca del meu poble a l’estiu. El segon d’aquests grups, els nebots del gran ‘cantaor’ Porrina de Badajoz, van anar a un moderníssim i prestigiós programa de televisió que es deia ‘La edad de oro’. Aquí van presentar les seves germanes, les Azúcar Moreno. Tot molt avantguardista i dels vuitanta.

Però és clar, fora d’aquests ambients, aquesta música va passar a veure’s de segona. A mi tant me fa. Em sé els 40 èxits de Los Chichos i els 40 de Los Chunguitos i diferencio un grup de l’altre amb els primers compassos d’un tema. I amb molta honra. Amb la mateixa que m’agraden Concha Buika, New Order i Travis Birds. Però, tot i que digui 50 noms més, com que m’agraden els primers continuaré sent «subcultural».

Notícies relacionades

Quinqui power al Primavera Sound

Los Chunguitos anuncien la seva separació després de 45 anys de trajectòria

I m’encanta ser-ho. Perquè per a mi ser «subcultural» és estar oberta a tot. I estàs encantada d’entrevistar un dia un cantant que comença, o un grup supervendes com Camela, que fa dècades que són al peu del canó. I qui digui que mai ha escoltat la tornada «’escúchame, compréndelo, es imposible nuestro amor’», és perquè és sord o és un fantasma que està de cos present i ni sent ni pateix.

En el terreny musical sempre hi ha hagut un postureig contra l’estil anomenat «marginal» i el «comercial», que genera que la gent sigui cada vegada més inculta. La intel·ligència artificial selecciona el que creu que t’agradarà i en aquesta ruta es perd molt. Per sort, sempre ens quedarà el gran programa de La 2 de TVE ‘Cachitos de hierro y cromo’, que és capaç de passar de Lola Flores a Nina Hagen per tall i amb mestria supina.