Els anys dolents

Pot ser que el refrany «no hi ha mal que cent anys duri» hagi sigut el consol de la nit de Cap d’Any. Amb l’adeu al papa Ratzinger i el raïm acomiadàvem un any horrible, després d’un altre ben difícil i un d’anterior fins i tot pitjor. Poques vegades una generació havia encadenat tantes crisis juntes: des de la pandèmia a la guerra, des del bloqueig comercial a una inflació desbocada. Bona part de les nostres certeses han patit o s’han enfonsat. En això ja hem canviat, sabem que el món és menys segur també a aquest costat. ¿N’hi haurà prou per acabar amb aquesta sensació de continuar vivint perillosament? 

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Després de les campanades, la pandèmia no se n’ha acabat d’anar. La situació a la Xina, on es va originar, torna el pessimisme. Però amb les vacunes el viatge del virus sembla controlat i en vista de noves variants la ciència pot actuar encara mes ràpid. La guerra a Ucraïna continuarà, no hi ha una negociació visible a l’horitzó, però Rússia, just en el centenari de la creació de la Unió Soviètica ja no pot continuar somiant recuperar l’imperi extint. Si el conflicte es cronifica, amb les seves relacions internacionals en hores baixes, la sortida pot ser a un preu més baix del que se suposava quan va iniciar la invasió. La Xina continua al seu costat, però el gegant està més preocupat per produir i vendre que per involucrar-se en un conflicte obert. Això podria moderar també les seves aspiracions de controlar Taiwan, perquè el conseqüent bloqueig no els interessa. Avança la polarització amb governs ultra com el d’Israel que només farà més dur l’etern conflicte palestí.

Però en general hi ha consens en la prioritat de recuperar la tranquil·litat d’una economia a prop del vertigen que ha d’afrontar a més la transició cap a una nova manera de consumir que eviti que l’escalfament continuï avançant. El 2023 s’anuncia com l’any més calorós de la història si no comencem a frenar-ho. Però si aquesta és la prioritat, podrem començar a pensar que el pitjor dels anys dolents va quedant enrere.