Entre les bombes de Putin i la unitat dels europeus

Aquestes dues tendències seran molt presents quan Espanya assumeixi per cinquena vegada des de la seva entrada a la UE el 1986 la presidència rotatòria del Consell l’1 de juliol. Atès que a la primavera del 2024 se celebraran eleccions del Parlament Europeu, a la presidència de la UE del govern de Pedro Sánchez li tocarà concloure un bon nombre de dossiers perquè la UE pugui tancar el cicle legislatiu en bona forma.

El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, ha dit recentment que la presidència espanyola tindrà com a prioritat absoluta la unitat de tots els europeus. En efecte, la unitat, en l’actual context de la invasió russa, no ha sigut mai tan important. Tret de la nota dissonant d’Hongria –tot i que sembli increïble, Orban és un aliat de Putin dins de la UE–, els europeus han aconseguit un nivell d’unitat impensable fins fa poc. Madrid tindrà sobre la seva esquena la responsabilitat d’unir la voluntat dels europeus en aquest context especialment difícil.

Tota presidència de la UE pot servir per brillar en l’escenari europeu de cara al públic nacional. Això, lògicament, pesarà durant els mesos de la presidència espanyola, sobretot si tenim en compte que coincidiran amb les eleccions generals, la data de les quals, s’especula, podria ser el 10 de desembre. 

El Govern està ben posicionat per jugar les seves cartes a Brussel·les. La trajectòria de la influència de Pedro Sánchez en els corredors de poder de la UE és ascendent, sobretot des que la invasió russa ha posat potes enlaire el mercat energètic. Teresa Ribera, vicepresidenta tercera al capdavant de la cartera d’energia, és una de les veus mes influents i respectades en aquesta matèria a Brussel·les.

Notícies relacionades

L’arribada del ‘general hivern’ preocupa Ucraïna i Moldàvia, però no Rússia

Twitter era una cerveseria de Múnic

En els pròxims dies la Comissió Europea té previst presentar una reforma del mercat elèctric europeu, un dossier que és possible que generi divisions entre els 27. La presidència sueca de la Unió, que ha començat aquest 1 de gener, es farà càrrec en el primer tràngol de les negociacions, però és probable que Espanya hereti el dossier i hagi de tancar-lo.

Albares ha avançat també que el Govern vol impulsar durant la presidència les relacions amb Amèrica Llatina i amb els països a la vora sud del Mediterrani. Està previst que al juliol se celebri a Brussel·les una cimera de líders de la UE i de la Comunitat d’Estats d’Amèrica Llatina i el Carib (CELAC), la primera com aquesta des del 2015. La gran incògnita sobre aquesta i les altres iniciatives serà si el grau de crispació en la política espanyola, sobretot en un context electoral, afectarà l’èxit de la presidència.