Trobar el sentit a la vida

La Generalitat de Catalunya ha fet una enquesta a 267.000 «adolescents» d’entre 10 i 18 anys. Aquesta conclou que un 8,8% dels nois i noies afirmen que tenen ganes de morir-se. Hem de pressuposar que l’eina no induïa cap tipus de resposta que per l’edat dels enquestats podria facilitar posicions radicals. Des de les institucions educatives ens sentim interpel·lats a reflexionar sobre aquest sentiment i a pensar solucions.

¿Què pot afavorir aquest menyspreu a la pròpia vida? En primer lloc, pensem en el materialisme dominant, en el desig de tenir, de posseir, allunyat d’una inquietud per l’ésser. Els ‘inputs’ que es reben per tota mena de mitjans i també en la inquietud dels adults associen la felicitat al plaer, al gaudi d’elements materials o a la realització d’activitats concretes. L’estatus entre companys s’aconsegueix per la suposada qualitat associada a les marques dels elements dels quals es disposa. El plaer s’obté al poder anar a determinat lloc o esdeveniment. L’èxit en qualsevol relació competitiva aporta satisfacció.

Els referents ho són també pel reconeixement obtingut, per l’èxit social. Els ‘likes’ dels companys a les xarxes socials, el model d’esportista que triomfa i té diners, l’artista desitjat pels seguidors que té, els ‘influencers’ són els models admirats. ¿Quines propostes positives, de compromís social i voluntari, amb atractiu per si mateixes, reben els joves d’avui?

¿Amb quin nivell de tolerància a la frustració els hem educat? Assimilar de petits que cal compartir, que quan la família diu ‘no’ vol dir ‘no’ i és ‘no’, és un hàbit que si s’ha d’adquirir de més grans pot ser molt més frustrant. Sumar aquesta renúncia no volguda en un període vital, l’adolescència, ple d’inseguretat i desig d’afirmar-se, de ben segur que desestabilitza la noia o el noi.

El canal d’exclusió dels iguals i allunyat de la supervisió de l’adult que suposen les xarxes socials amplifica els condicionants socials dels companys. Ets acceptat o en quedes exclòs. L’afirmació del líder del grup ho pot ser en contraposició del feble. El ‘bullying’ i els maltractaments queden encoberts i la víctima els pateix sola, amb por de compartir-ho, per no veure incrementada la pressió negativa sobre si mateixa.

Notícies relacionades

Més enllà del cas Waka: la violència sexual digital s’acarnissa amb les menors

Vaga de mòbils contra el sèxting

Davant aquests models omnipresents, els educadors i les educadores pròxims, començant per la família, han d’aconseguir aportar testimonis alternatius de vida i reflexió que siguin atractius per als joves i adolescents i plantejar propostes positives, de compromís social i voluntari, amb atractiu per si mateixes.

No hi ha un fàrmac o antídot contra la baixa autoestima, exceptuant si hi ha una patologia mental. Només l’educació responsable de la família, de mestres i professors, des de molt petits, fixar límits, estar atents i disponibles l’ajudaran a confiar en moments complexos. Afavorir pràctiques educatives com l’esport, l’esplai o l’escoltisme, l’oci educatiu i l’art fa possible tenir xarxes socials diverses, activitats amb sentit i prou autoestima en aquella activitat a la qual es troba a gust. Escoltar-los, mostrar-nos oberts i afavorir que trobin referents positius ajudarà els adolescents a trobar un sentit a les seves vides.