‘Matxirul·los’ en desconstrucció

Tots quatre reconeixen de mala gana, uns més que altres, que són masclistes, i s’apunten a un curs per desfer-se dels rols de la masculinitat tòxica i transitar cap a un nou concepte del que significa ser home. «Sou ‘matxirul·los’ en desconstrucció», els explica el professor interpretat per Santi Millán.

L’obra d’Alberto i Laura Caballero, els creadors de ‘La que se avecina’ i ‘El pueblo’, és un divertimento per passar l’estona i riure una mica, sense més ni més, però serveix per reflexionar i obrir debats, com esperen els mateixos responsables.

Els quatre protagonistes es comporten –amb matisos– com mascles alfa, dominants en les seves relacions, a la feina i en la seva vida. Ambiciosos i competitius, s’‘endollen’ amb l’admiració, l’adoració i l’enveja de la resta. Les seves dones gairebé han d’estar al seu servei i pot ser que siguin discriminades. Alguna de les seves actituds són un exemple cristal·lí del masclisme més ranci, que no desglossaré per no revelar detalls de la trama, igual com les seves paraules, en ocasions, lluny de fer gràcia, són insultants.

Notícies relacionades

La Gisèle i el cognom

Comerços efímers

Ningú pot dubtar que alguns dels aspectes de la masculinitat tòxica que tan bé retrata la sèrie estan instaurats en la societat actual, igual que hi ha dones que viuen còmodes sota les regles del patriarcat i també n’hi ha que tenen comportaments típics del masclista. 

Visibilitzar i combatre aquests comportaments masclistes és imprescindible, perquè la igualtat de la dona no és negociable, de la mateixa manera que és fonamental treballar la prevenció a través de l’educació. Però cal fer-ho bé per evitar l’efecte rebot. Tan injust és discriminar el 50% de la població, les dones, com atacar per igual l’altre 50%, els homes, i creure que tota masculinitat és tòxica o demoníaca.