Sembla una tonteria | Article de Juan Tallón Opinió Basada en interpretacions i judicis de l’autor sobre fets, dades i esdeveniments.
«És al moble del rebedor»
Com la vida contemporània ha seguit el seu curs sense mobles de rebedor em deixa fascinat. ¿On són ara les coses?
Vaig tornar a la casa familiar i vaig escoltar després de bastants anys la frase «és al moble del rebedor». Se’m va posar la pell de gallina. No m’agrada exagerar, però potser és la frase més important de la meva infància i joventut. Feia tant temps que no buscava una mica a casa dels meus pares, sense trobar-lo, que no havia de sentir la meva mare dir-me on era: al moble del rebedor. Sempre al moble del rebedor. «Moble del rebedor» era una paraula amb escassíssim encant però que, quan sonava, et feia recobrar les esperances perdudes. El moble del rebedor venia una vegada i una altra al teu rescat quan estaves desesperat. No sé què és el que ens rescata ara, perquè no hi ha mobles de rebedor a les cases de la meva generació.
Entretots
Fins que me’n vaig anar de casa, i encara quan tornava, tot estava al moble del rebedor. Equivalia al maleït barret de copa del mag. Allò que buscaves i buscaves sense èxit, el moble del rebedor ho feia aparèixer. No s’havia de començar mai a buscar al moble del rebedor, sinó acabar. Aquest moble, per recordar de què estem parlant, està compost de calaixos i portes, habitualment disposat a l’entrada de les cases i està especialitzat en petits miracles. ¿Què es guardava en aquells calaixos i portes? Res, és a dir, tot. Sabatilles, llanternes, encenedors, piles, cintes mètriques, tornavisos d’estrella, monedes, paquets, ulleres de sol, fotos de carnet, bolígrafs que escrivien i que no, volanderes, botes, navalles, espelmes, endolls múltiples, bombetes, subratlladors, candaus, claus, llibretes de deures, baietes, katiuixkes, impermeables, grapadores, llumins, rebuts de la llum, xinxetes, ‘discmans’, carnets de conduir caducats, ulleres per llegir, lupes, cel·los, femelles, fundes buides d’ulleres per veure-hi de lluny... Tot això cabia al moble del rebedor. I després hi havia la superfície exterior, òbviament, on buidaves les butxaques a l’arribar a casa i on prèviament hi havia un llum, un gerro, un ambientador, un rellotge, una escultura. Com la vida contemporània ha seguit el seu curs sense mobles de rebedor em deixa fascinat. ¿On són ara les coses?
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
