Xavi, a la recerca de la tecla

L’equip que va jugar aquest dissabte no té gaire a veure amb el que es va trobar Xavi en el seu debut, precisament contra el mateix Espanyol, però no fa la sensació que s’hagi trobat encara la fiabilitat necessària per creure cegament en el projecte.

Els millors partits d’aquesta nova era van arribar al voltant del febrer passat, un breu espai de temps que es va iniciar amb una victòria contra l’Atlètic i que va culminar amb el triomf al Bernabéu. Van ser tot just dos mesos, però van aconseguir il·lusionar l’afició, no per la possibilitat del títol, que continuava semblant difícil, sinó per la sensació d’haver trobat el rumb perdut. Va ser una espècie d’instant màgic que, de sobte, es va esfumar. 

Projecte a batzegades

Notícies relacionades

Twitter era una cerveseria de Múnic

Els fills de Gisèle Pelicot

Des d’aleshores, han arribat fitxatges i bons partits, però no s’acaba de trobar la tecla. Ningú millor que Xavi sap el que necessita l’equip per jugar millor. Però fins al moment, el projecte va a batzegades, com la il·lusió dels aficionats, que unes setmanes hi creuen i d’altres no, perquè això és el que transmet l’equip. 

El tècnic és el primer que es marca l’objectiu dels títols, però el que portarà el Barça a aspirar a aquests trofeus és la construcció d’un camí, la fe en una idea. I això s’ha de veure reflectit en cada partit. Els jugadors han de transmetre la sensació que cada jugada pot ser la definitiva. Aquesta és l’ànima d’un equip. I el derbi va deixar alguns dubtes respecte a aquesta mentalitat, necessària per poder obtenir resultats. Aquí tenen un propòsit, dels que requereixen constància, perquè altrament, continuarem ancorats en l’any passat, i l’anterior.